PBB Meritxell web oficial

	Barça 73 - Alacant 43 El Barça, no ha tingut pietat d’un Alacant disminuït per les baixes. Fins a quatre les comptava un angoixat Txus Vidorreta. A més, els alacantins podien maleir la seva mala sort quan els locals, començaven el matx amb un alt percentatge en el llançament des de més enllà del 6,75. Aquests factors, afegits a la diferència de planters han convergit de forma dramàtica fent que els locals no tinguessin rival pràcticament,des del salt inicial. El partit, que arribava a poc més de 6 dies de la desfeta davant el que acabaria sent el campió d’Europa, ha estat un vist i no vist. Segurament, al final del primer quart, el tècnic dels alacantins hagués signat l’acta final, perquè el marcador és quedés tal com estava, 15 punts amunt per uns locals que havien jugat sense por i sobre tot, sense tenir
	Barça 36 - Acadèmia Octavio 25 Desprès d’un partit força tranquil, el Barça, continua la seva marxa immaculada a la lliga Asobal. Aquest cop, la víctima propiciatòria ha estat un històric de l’handbol estatal, l’Acadèmia Octavio. Els gallecs, amb res a perdre, han plantejat el partit de manera de treure el màxim possible sense cap tipus de pressió. De fet, a l’inici del partit, s’ha vist a un Barça dominador i excels gràcies al joc sempre brillant de Jesper Noddesbo al pivot. El 3-0 inicial, però, no ha distret a un Acadèmia Octavio que tenia clar que les seves, poques, opcions, passaven per no fer cas del marcador i alhora intentar que fos el propi Barça qui es provoqués un curtcircuit en el seu joc. La idea ha funcionat, en els primers minuts. El 3-2 amb el que han respòs els visitants, ha preocupat a Xavi Pascual, que ha ordenat
	Barça 7 - Calafell 4 El Barça ha complet l’objectiu. A la primera oportunitat, s’ha proclamat campió de lliga al guanyar a un lluitador Calafell que ha jugat sense por en un Palau Blaugrana, preparat per cantar un nou títol de lliga. Un any desprès de la desfeta del 2011, on els blaugrana, dirigits per Ferran Pujalte van perdre el campionat, aquesta nova versió de l’equip sota el mestratge de Gaby Cairo, ha culminat el seu retorn al cim de l’hoquei estatal. El cert és que més enllà de passions i gustos, factors molt personals, el joc desplegat per l’equip ha estat molt més atractiu que el jugat per la versió anterior que mostrava un equip massa presoner de complicades qüestions tàctiques i poc decidit a fer volar el talent sobre el parquet. Corregida aquesta malformació, els homes de Cairo han tornat a reconciliar a l’afecció amb un