Homenatge a l'UB

Malauradament, ens hem quedat sense UB. Encara sense haver-ho pogut pair, volem aprofitar aquest espai dedicat al bàsquet femení a la nostra web per fer una petita reflexió del que ha passat. Ens hem de remuntar a la temporada 2002/2003 per trobar dins de la història meritxel·liana un recolzament a l'equip femení de l'Universitari, Feia poc que l'equip s'havia passat a dir UB Barça i com tal jugaria amb els colors blaugrana. La pista de joc, el poliesportiu del Guinardó quedava una mica lluny de les instal·lacions del Barça i des de que es va produir el canvi de nom no havíem anat mai a donar-les suport. Però vet aquí que les noies es van encaparrar en jugar la final de la lliga nacional davant el tot poderós Ros Casares de València. A algú se li va acudir anar a veure el quart partit de la final. De fet, si guanyaven serien les campiones ja que havien guanyat un partit a València i desprès de guanyar el primer partit jugat al Guinardó el títol era possible. La nostra presència a la grada va sobtar a més d'un. Nosaltres que estàvem acostumats a un tipus d'animació determinat ens vam quedar una mica sense saber massa que fer. L'animació local era molt minsa i pel que vam veure era més del tipus ànims a jugadores, que a l'equip. Això volia dir que els ànims sortien del cercle íntim de les jugadores, és a dir, amics, promesos i familiars. En algun moment del partit vam començar amb el que desprès es faria famós "UB, UB" perquè enteníem que tot i que jugaven amb els colors blaugrana, no eren una secció del club i per tant s'havia de recordar d'alguna manera d'on venia aquell club. Aquell partit, malauradament es va perdre, però va servir, perquè naixés una relació intensa amb unes noies que jugaven molt bé al bàsquet i que eren seguides a la grada per molt poca gent.

A les files de l'UB hi destacava la seva entrenadora, Carme Lluveras, a la que ja havíem vist dirigint a l'equip de l'Aracena a la lliga EBA. Aquella dona, petita però amb un caràcter molt peculiar era tota una troballa per nosaltres ja que vivia el bàsquet amb la mateixa intensitat que nosaltres. El partit, com s'ha dit, es va perdre, enviant la sèrie de tornada a València, però no ens vam poder estar. Tot i que el darrer partit de la sèrie es jugaria entre setmana es va muntar un desplaçament per seguir a aquelles noies que jugaven amb els nostres colors. Aquell viatge èpic, al que alguns, malauradament, no van poder anar, es va guanyar aconseguint el títol per primer cop a la història del club. A partir de les hores, es va continuar animant a l'equip, ara ja de forma més, diguem-ne, regular arribant fins la temporada 2006/07 que ha estat l'última d'un club amb una gran trajectòria dins del bàsquet femení. Com s'ha arribat a aquesta situació?, doncs es fa difícil d'entendre i encara més d'explicar. Però segurament la responsabilitat final cal buscar-la en el desencís que alguns han tingut al veure que els seus esforços s'han anat en orris. Durant molt de temps, el club depenia de la bona voluntat d'alguns directius que comprometien els seus propis diners per tal de tirar el carro endavant. Però el voluntarisme, alguna vegada s'acaba i quan això passa si l'entitat que ho pateix no té les estructures prou solides per suportar-ho acaba passant el que ha passat. Ja la darrera temporada s'havien detectat els símptomes que la cosa no acabava de rutllar. Canvis de president, endarreriments en els pagaments, mancances de tot tipus que no feien preveure res de bo. El temps ha donat la raó als més pessimismes que assistien bocabadats al fi d'una història que mai hauria d'haver acabat així.

Ara, ens trobem immersos en una situació irreversible. L'UB ha desaparegut i quan diem desaparegut volem dir que l'han esborrat del mapa. No hi ha res. Ni directiva, ni bàsquet base, ni jugadores, ni instal·lacions, ni equipatge, ni pilotes taronja, ni ordinador, ni delegat, ni fisio, ni metge, ni preparadora física, res de res. Però a pbbmeritxell.com volem fer un homenatge a un equip que ens havia donat moltes alegries i per tant dins del possible intentarem mantenir, encara que només sigui a nivell gràfic un record d'una gent que ens va demostrar que un altre bàsquet és possible. Gràcies pels records. Sempre UB!!!!.

 

un servei de TxellPress per www.pbbmeritxell.com