© PBB Meritxell ® Tots els drets reservats

PBB Meritxell és una marca registrada per la
Penya Blaugrana de Bàsquet Meritxell  
Comunica't amb nosaltres...
Consulta el projecte solidari d'una penya de bàsquet.
Visita el web del nostre projecte solidari
Segueix-nos a les xarxes socials Segueix-nos a les xarxes socials

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barça 121 - R. Betis 56

El partit queda explicat tan sols amb el resultat. Un Barça intens, agressiu, confiat, segur i brillant ha apallissat a un Betis que no estava preparat per resistir l'allau de joc d'un Barça en creixement. És difícil de poder trobar similituds del joc desplegat avui pels locals amb l'equip carrincló i acomplexat del principi de temporada. A hores d'ara, no hi ha cap dubte que l'arribada d'Svetislav Pesic ha estat determinant pel canvi de xip d'un equip que en l'anterior etapa no havia aconseguit desplegar el joc que avui s'ha vist. És cert que davant no tenia un rival d'entitat, de fet els bètics estan navegant pel soterrani de la competició, però això tampoc explica el desplegament de tots els jugadors que avui han gaudit i el més important han fet gaudir als assistents al matx. I el signe més significatiu del que diem és que els homes de Pesic, lluny de relaxar-se, amb el partit completament dominat i amb la victòria assegurada han continuat jugant amb il·lusió i ganes els darrers 10 minuts de joc, en els que han fet 31 punts. Aquest és el millor senyal de l'entrega dels components del planter barcelonista. El partit, però, començava de forma diferent. Després d'un triple fallat per Adam Hanga, els bètics es posaven 0-4 amunt i tot semblava apuntar a una sortida com la del dia de l'Estudiantes. Però era una premonició falsa. Ha aparegut Petteri Koponen, amb el punt de mira molt esmolat darrerament, per anotar un triple que obria la caixa dels trons. Els locals hi posaven una bona actitud defensiva i les coses començaven a rutllar. Cistella del mateix Koponen, contraatac i esmaixada d'Hanga i cistella de Pierre Oriola, 9-4 al marcador i els fantasmes marxant foragitats del Palau. Un triple de Kelly Ryan donava senyals de vida de l'atac visitant i després d'un tir lliure anotat pels forasters, s'ha desencadenat la turmenta perfecta. Dos triples seguits d'Adrien Moerman han posat en marxa la màquina anotadora blaugrana i obligant al Betis a un martiri en la seva zona que els deixava aturats en atac. Sense esma per lluitar contra la defensa blaugrana, els homes d'Òscar Quintana no podien aturar a un atac desfermat. Cistelles de totes les classes i des de qualsevol punt anaven caient una darrera l'altra. Hanga per dos cops, el segon en un cop de palmell, Oriola fallava un tir lliure però a continuació anotava de contraatac, Hanga acabava un alley-hoop dibuixat per Thomas Heurtel, Tomic feia dues esmaixades i ja en el tram final del període s'afegia a la festa Víctor Claver. Per tancar el quart un nou triple aquest d'Hanga pel 33-8 i partit resolt en el primer quart.

El segon quart era una incògnita. Es veuria el mateix Barça, brillant i efectiu alhora, o bé, sortiria amb el fre de mà aixecat i sense esma, donant el partit per guanyat? Doncs s'ha vist a un Barça amb ganes de continuar fent el mateix que havia fet en els primers 10 minuts. I això era un bon senyal. Els visitants ho intentaven, però el domini blaugrana del rebot defensiu no els donava massa oportunitats. En canvi els locals continuaven anotant. Ho feia Tomic després de rebot ofensiu, el seguia Heurtel des dels 4,50 tot just abans de la primera cistella bètica en gairebé 8 minuts de joc. A partir del 37-10, hi ha hagut un petit intercanvi de cistelles, amb anotació blaugrana per part del mateix Heurtel i de Claver pel 41-12. Un triple de Josep Franch qui per uns moments ha revitalitzat el joc del seu equip, era l'antesala d'un parcial que semblava estrany, 0-7 pels forasters que semblava volien donar guerra. Però de nou, ha estat l'equip local el que ha desplegat bona part de la seva artilleria. Triple de Phil Pressey, titular avui martiritzat per les faltes personals, un contraatac d'Aleksandar Vezenkov i un triple de la llegenda Joan Carles Navarro que deixava el marcador en un clar 49-19 que obligava a Òscar Quintana a demanar un temps mort. El parcial local ha continuat creixent amb una nova cistella del capità i un triple posterior de Vezenkov, 54-19. Ha revifat l'atac visitant amb un triple d'Alfonso Sánchez. Triple que responia Pau Ribas també des de més enllà de la línia de 6,75, per acabar el segon capítol amb 57-26 al marcador.

Tot feia suposar que el ritme blaugrana no baixaria en la segona part i així ha passat. Amb un Betis impotent davant el desplegament blaugrana, ni l'esperança d'un fre en el rendiment els servia perquè ja s'havia vist en el segon quart que les coses anirien mal dades per ells. Efectivament, com declaració de principis un triple inicial de Claver que respon Askia Booker també amb un triple, però els blaugranes continuarien buscant amb encert la cistella rival. Triple de Koponen, cistella d'Oriola i posteriorment un altre alley-hoop d'Hanga aquest dibuixat per Pau Ribas. Triple d'Oriola per arribar als 70 punts, 70-23 i cistelles d'Hanga i de contraatac de Koponen. No hi ha dubte que els blaugranes estan fent un partit per recordar. Nova cistella del mateix Hanga seguida d'una d'Edwin Jackson pel 78-34. Un nou triple de Koponen precedeix a un estrafolari canvi ordenat pel tècnic dels bètics, Óscar Quintana, qui decideix de manera inversemblant canviar els cinc jugadors de cop. És el precedent a una exclusió cantada. A 3.06 per la fi del quart, el tècnic visitant obliga als àrbitres a assenyalar-li una tècnica per les seves protestes. Protestes que no són d'ara, sinó que ja venien del primer quart. Com si la culpa del marcador fos de l'arbitratge. Deu segons després de la primera tècnica, el poc professional tècnic bètic, continua amb les protestes i obliga al mateix col·legiat, Benjamin Jiménez, a assenyalar-li una segona falta tècnica que significa, òbviament, la seva exclusió del partit. Realment un espectacle molt trist l'ofert per Quintana, que sense cap remordiment ha pensat a marxar del partit abans de donar la cara a la pista. Heurtel ha transformat els dos llançaments de les dues tècniques i el partit ha continuat amb els veritables professionals a pista. Un espectacular alley-hoop dibuixat entre Heurtel i Claver feia pujar el 85-34 al marcador. Les cistelles de Tomic i Heurtel aquesta amb addicional inclòs posaven el punt final al tercer capítol, amb 90-41 al marcador.

Quedava per veure si a l'epíleg, els blaugranes mantindrien la velocitat de creuer. I de nou així ha estat. Un cop de palmell de Jackson, seguit de dos triples consecutius de Navarro deixaven el matx al llindar dels 100 punts, 98-43. Centenar que arribava amb una cistella d'Heurtel. Els locals, en lloc de relaxar-se, han continuat al mateix ritme. Cistella d'Oriola, contraatac d'Heurtel, triple de Vezenkov, amb el Betis anotant però poc. Jackson feia el 109-46 a manca de 4.11 per la fi. Un triple de Vezenkov i les cistelles de Claver, Pressey i de nou Vezenkov eren l'antesala del darrer triple del partit anotat per Pressey que posava el 121-54 al marcador. Una darrera cistella bètica era el punt final al matx. Un partit que entrava en la història de l'ACB per ser el de la màxima diferència (+65) a la història de la competició fins al moment, superant els 59 d'un partit entre el Barça i el Valladolid jugat el 15/12/2013 en el que l'avantatge va ser de +59 (109-50).