PBB Meritxell web oficial

Barça 32 - Anaitasuna 18

Poca història a explicar de la dissetena victòria blaugrana en la lliga ASOBAL, 2011/12. El Barça, complint, perfectament, el paper de l’auca que li tocava s’ha desfet de l’històric Anaitasuna de Pamplona amb un altre partit dels seus. Aprofitant, la seva profunditat de banqueta i traient el rendiment adequat de cadascun dels jugadors, Toni Rubiella, avui l’entrenador per la baixa de Xavi Pascual, ha conduit de manera plàcida un partit que els seus jugadors no han tardat gaire en resoldre. De fet, la primera impressió era clara, els locals, sortien amb la lliçó ben apresa i sense la necessitat d’accelerar massa les seves accions, tot esperant que l’avantatge anés creixent a l’electrònic com la fruita madura cau de l’arbre, han marxat en el marcador amb un clar 6-1. La recepta era clara. Tirant de la seva ja famosa defensa 6-0, no permetien res a un Anaitasuna que tornava al Palau desprès de 29 anys. Els navarresos, en canvi, defensaven amb una 5-1 que tenia més forats dels desitjables pel seu entrenador, Aitor Etxaburu. Sense problemes, els gols anaven caient en la porteria d’un atrafegat Schulz, amb una cadència suficientment solvent per acabar convertint el partit en un clínic de llançament a porta. Però el partit, ha sofert un terratrèmol. El temps mort demanat pel tècnic visitant, ha canviat les coses. El primer decisió del tècnic d’Anaitasuna ha estat abandonar la 5-1 per passar a una més consistent, 6-0. El segon canvi ha estat donar el timó del jocs dels seus a Montávez, un jugador format a la pedrera blaugrana, qui, assumint, sense por els galons, ha començat a manegar el joc ofensiu del seu equip amb la suficient solvència. De cop i volta, els navarresos, trobaven les escletxes en la 6-0 local, en una defensa blaugrana que s’havia relaxat. En atac, els homes de Toni Rubiella, patien més del compte per superar a un Schulz més ajudat per la seva defensa. El parcial, 0-4, sorprenia a tothom ja que de manera sorprenent, l’Anaitasuna havia canviat el guió del matx arribant a gairebé igualar el partit, 6-5. Imitant a Etxaburu, Rubiella, ha demanat el corresponent temps mort. La pausa blaugrana, ha estat el principi de la fi del somni navarrès. L’atac dels locals, han tornat a ser el mateix de l’inici, tot i que els blaugrana, tenien algun problema per no trobar els pals en la trajectòria del seus llançaments. Però el tret més important ha estat en l’aspecte defensiu on, els blaugrana, han tornat a posar la tensió necessària per evitar les combinacions dels seus rivals. Anaitasuna, a més, aprofitava els dubtes que els àrbitres demostraven tenir amb l’aplicació de la regla del joc passiu del reglament, per allargar al màxim els seus atacs, tot i la pressió que una part del públic local feia per a que els col·legiats, apliquessin de la citada regla de forma correcta. Amb un Laszlo Nagy actuant de desllorigador, quan feia falta, els locals, han tornat a fer el que calia per superar l’escull defensiu de l’equip de Pamplona. Per fer, una mica més de mal, els locals, també han canviat la seva defensa passant de la 6-0 a la 5-1, que deixava sense capacitat a Montávez de muntar res de bo. I quan feia falta apareixia Rodrigo Corrales, el tercer porter que avui ha deixat a Danijel Saric assegut a la banqueta. Els locals, malferits pel 0-4, han aconseguit un parcial 8-0 que deixava el matx dat i beneït. Un darrer gol visitant, tancava la primera part amb 7 amunt pels locals, 14-7.

La segona part, ha començat, com si els equips no haguessin passat pels vestidors. Hi havia però un parell de canvis importants. Mentre Corrales continuava sota els pals locals, Sánchez entrava per Schulz, els locals, demostraven, un cop més la llargària de la seva banqueta , ja que en aquesta segona part, feien l’aparició primer de Siarhei Rutenka i desprès de Konstantin Igropulo, inèdits en els primers 30 minuts. Amb els dos equips en 6-0, l’atac local, ha continuat destrossant a una defensa massa exigida. Destacava, l’incisiu Jesper Noddesbo, convertit en un ariet implacable que matxucava un cop i un altre a un Sánchez, clarament superat pels esdeveniments. El marge local ha crescut fins a un clar 22-9 a manca de poc més de 15 minuts per acabar. No havia servit de res, el nou canvi defensiu ordenat per Etxaburu que buscava, i no trobava, la tecla que els permetés aconseguir sinó una victòria, si al menys, una desfeta honorable. El partit, a partir d’aquí, s’ha igualat una mica. L’atac visitant, ha millorat força aprofitant una certa disminució de rendiment defensiu d’uns locals, que ja donaven per descomptada la victòria. De res havia servit els atacs llargs d’uns navarresos que volien però no podien fer-li pessigolles a un Barça intractable. Anaitasuna, ha tornat a la 6-0, però els blaugrana no s’han immutat. El ritme anotador dels locals ha continuat fent mal, mentre que la defensa, tot i les bones aturades de Rodrigo Corrales, concedia algun que altra llançament clar a un Anaitasuna, combatiu però lluny d’un Barça molt capficat en la seva feina. Sense novetats, tal com hem dit, s’ha arribat al final del partit complint-se, com no podia ser d’una altra manera, els pronòstics previs d’un matx, realment desnivellat.