PBB Meritxell web oficial

Barça 81 - Estudiantes 64

El Barça va guanyar a Estudiantes, d'una manera, de l'única manera, que el seu entrenador Dusko Ivanovic entén, tirant de tres. L'efectivitat tant de Gianluca Basile, 4 de 9, i Michel Morandais, 5 de 7, van obrir el partit ja des de l'inici, 10 triples dels blaugrana en la primera meitat. Així les coses el partit es va decidir molt aviat. Tres triples convertits, en els tres primers llançaments dels blaugrana, van ser la resposta a la cistella inicial dels col·legials, 9-2 en el minut 2:30 de joc. Ja hem dit, ja tothom sap, que aquest és l'únic bàsquet que saben fer els equips d'Ivanovic, un entrenador tant previsible com monotemàtic. Evidentment, si els teus tiradors estan encertats, i a més, la defensa contrària no està massa encertada, tens moltes probabilitats de guanyar. Però quan alguna d'aquestes premisses no succeeixi, què passarà?. Ja ho hem comprovat a les darreres temporades. Però davant d'Estudiantes, primer van ser Ilyasova, i Basile, i quan el turc va haver d'anar-se'n a la banqueta, per la seva segona falta, va ser el temporer Morandais el que va agafar el seu lloc, 17-8 a 3.12 per la fi del quart, desprès del primer dels cinc triples que el francès va transformar. Una cistella de Basile, més dos triples consecutius del francès, augmentaven fins als 12 punts l'avantatge local, 25-13, acabant-se el quart, 10 amunt 27-17.

El segon quart va ser una mica del mateix. Esmatxada de Fran Vazquez i triple de Basile, per un 32-21 a l'electrònic. El partit estava anant tal com li agrada a Ivanovic, amb els seus jugadors encerats en el llançament exterior. A l'interior, amb Marconato fora de forma, Jordi Trias, convertit en noi per a tot, era omnipresent, 39:38 minuts en pista. Amb el gironí com referent, el company a la pintura anava rotant, ara Kasun, ara Marconato, ara Fran Vazquez. Una altra de les particularitats d'Ivanovic. Rotació, què són rotacions?. El cansament no existeix, el dolor tampoc. Tot és una qüestió mental. Basile i Morandais continuaven a la seva, un triple de l'italià i dos del francès fan arribar l'avantatge fins els 15 punts, 38-23 a 6:01 pel descans. Tres minuts més tard, són 20 els punts que separen als dos equips, 45-25, desprès de dos punts del croat Mario Kasun, a 2:42 per la mitja part. Fins el final, l'avantatge es retalla una mica abans de sonar la botzina, 49-33.

Aparentment, la segona part sobrava. Perquè Estudiantes, tenia clar que no podria guanyar, mentre que pel Barça es veia que el seu joc no milloraria gaire respecte el que havíem vist en els primers 20 minuts. Però no va anar ben ve així. Entre l'hora que era, i tot plegat, el cert, és que el matx va ser una mica avorridot. A més, en aquest tercer quart, l'efectivitat blaugrana va baixar i força, davant la desesperació de l'entrenador local que aquests canvis de rendiment no els acaba d'entendre. Els locals, no se'n sortien gaire en el llançament. Ni un sol triple en el tercer quart i un sol en tota la segona part. Però aquí què passa?, semblava preguntar-se Ivanovic, incrèdul davant el que veia. Amb tot el que s'havia fet al primer temps i ara de cop es col·locava a 11 punts. 51-40 a 5:40 per la fi del quart. Per sort, els col·legials eren força inconstants en el seu joc i els blaugrana van acabar per despertar, 62-44 a 1:20 per la fi del quart. Arribant-se a la botzina amb 17 amunt, 66-49.

Els locals, van continuar amb Trias i quatre més a pista, mantenint l'avantatge tot i que en els primers 5 minuts de quart, només van anotar 4 cistelles. Però els visitants no estaven per massa festes. Tant clar estava la cosa, tot i que és cert que amb Ivanovic a la banqueta cap partit està guanyat, i sinó que li preguntin a Josean Querejeta, que va treure a pista, primer a Albert Moncasi, i més tard a Nihad Djedovic i a Alex Hernandez. A la grada, la gent es gratava els ulls, quan Ivanovic treu a pista a tres joves del planter. Increïble però cert. És la demostració palpable que el temps passa per tothom, i a tots ens afecta. Fins i tot fa aparèixer bons gests en persones que s'han passat bona part de la seva carrera defugint de donar oportunitats als joves. Dusko, ara que cada dia que passa és un menys per tenir-te a la banqueta, ara et poses romàntic?. Serà la seva forma d'acomiadar-se?. Com podeu comprovar del partit no estem parlant massa, però és que no va donar més de si. Un fluix Estudiantes, va esgotar més del compte, les forces d'un equip que quan les necessiti, no les trobarà.

un servei de TxellPress per www.pbbmeritxell.com