PBB Meritxell web oficial

Barça 67 - Leon 56

"L'horror...l'horror". Així acabava la novel·la "El cor de l'obscuritat" de Joseph Conrad, la novel·la que va ser l'inici de la millor pel·lícula sobre la guerra del Vietnam, i possiblement, una de les millors pel·lícules de la història del cinema. Aquesta frase final de la novel·la, pot reflectir, perfectament, que és hores d'ara el bàsquet que fa l'equip, esperem que per pocs dies més, dirigit per Dusko Ivanovic. Senzillament, inaguantable. El pitjor bàsquet que es pugui veure arreu el món de la cistella. Sense idees, sense esma. L'equip blaugrana, és un vaixell que va a la deriva, esperant arribar a un port on trobar el refugi que el tregui del sense sentit en què s'ha convertit la seva marxa. Dies enrera, ja vam avisar que aquesta versió, la 3.0, de l'era Ivanovic era la pitjor de totes, i és ben igual que guanyin partits o no, és ben igual que es pugui arribar a guanyar quelcom aquesta temporada, aquest equip que val molts diners és un ninot trencat que no només no enamora sinó que arriba a fer avorrir un dels esports més meravellosos que s'han inventat. Donen ganes de deixar-ho estar. Donen ganes de dedicar-se a la World Race de vela, o a jugar amb la playstation 4 o 5. Senzillament no hi ha qui aguanti, un dia més a un equip que més enllà dels resultats, ha convertit la tasca d'anar al Palau Blaugrana, en una tasca titànica. Hi ha moltes raons per deixar d'anar, tantes que l'equip directiu ja no sap com aconseguir enganyar a algun col·legi, perquè el nostre estimat Palau doni la sensació de ser un desert. Si el proppassat dijous 2.907 valents van anar al Blaugrana, avui, diumenge al matí eren 3.553, comptant, repetim amb els col·legis invitats. Avui visitava el Blaugrana, l'últim classificat de l'ACB, un equip amb una categoria similar a la del Chorale Roanne francès del partit de l'Eurolliga. La resposta de l'equip blaugrana, que havia de guanyar si o si, als homes de Gustavo Aranzana, per cert, un plaer retrobar-nos amb un home del bàsquet que tornava dos anys desprès a asseure's en una banqueta al Palau Blaugrana, com dèiem, la resposta local ha estat igual a la del dijous, incompetència per definir el partit, incompetència per mostrar la seva superioritat i sobre tot, incompetència per jugar, només demanem això, hores d'ara, una mica de sentit comú. No havien passat ni 5 minuts de partit, quan el geni que tenim per entrenador, si us plau que marxi ja, decidia canviar el plantejament que havia fet, fora Kasun i Ilyasova, dins Marconato i Acker. Tot això amb 8-4 al marcador desprès de cistelles de Basile, Lakovic, Vazquez i Kasun. El pobre Acker, que la sensació que transmet és de passar-ho realment malament, continuava donant l'imatge de ser un pop en un garatge. Tot i que els seus companys, intenten encoratjar-lo, se'l veu sense cap tipus de confiança. Hores d'ara, hauria de saber que si espera confiança des de la banqueta, ho porta clar. Amb 14-10 al marcador, i amb l'equip totalment desequilibrat, fins a 7 canvis ha ordenat Ivanovic, el Lleó que estava jugant amb moltes errades, s'ha posat al capdavant, 14-15. Una cistella de Lakovic ha restablert l'ordre, però han estat els visitants que al fallar l'última possessió del quart no han pogut dominar al final dels primers 10 minuts, 16-15.

Els homes d'Aranzana, han començat el segon quart amb el peu esquerra. Desprès d'un bon grapat d'errades, pèrdues, passes, etc, han regalat 8 punts als locals, que per primera vegada al partit, semblava que respiraven tranquils, 24-15, avantatge que baixava una mica a 4:02 pel descans, 29-22, desprès de l'únic triple de Basile. El que està clar, és que si jugues malament el més probable és que passis angúnies. Dit i fet. Una sèrie d'errades en atac, sobre tot en el tir de tres, l'única arma que coneix l'ínclit entrenador blaugrana (3 de 14 en tot el partit), permetia als matussers castellans apropar-se en l'electrònic, 29-26. Moment que Ivanovic, aprofita per demanar temps mort. Del temps mort, els blaugrana, surten amb les idees clares i el Lleó li dóna la volta, per segon cop al marcador, 31-32. Ara és Acker, que finalment troba la cistella en jugada, abans ha anotat 2 tirs lliures, per tornar a posar al Barça al davant, 33-32. De nou, els homes d'Aranzana desaprofiten una possessió i el marcador no es torna a moure fins el descans, 33-32.

En el tercer quart, les coses no canvien. El ritme del partit és igual de soporífer, i el públic blaugrana s'ha de divertir d'alguna manera. Ivanovic, continua amb la seva habitual ronda de canvis . Sense donar temps, no sigui que es trobin a gust a pista, per tal que els jugadors agafin confiança. En ple desgavell local, 4 punts anotats en més de 5 minuts de joc, el Lleó empata el partit, a 37. Per sort, els visitants juguen gairebé igual de malament que els locals, i gràcies a la precipitació i a la manca de recursos tècnics el mal no és massa gran. Trias troba la manera de fer una esmatxada, i més tard, Roger Grimau, aconsegueix cinc punts seguits, amb un 2+1 inclòs, 44-39 a manca de 3:04 per la fi del quart. Dos punts més de Trias i una cistella de Pepe Sanchez, responen a 5 punts dels visitants, 48-44. Un triple visitant, és respòs per un tir lliure de Grimau, arribant-se al final del quart amb un esglaï al cor, 49-47.

Pel darrer període, Ivanovic, utilitza, un altre cop, la seva arma secreta, Pepe i Lakovic a pista, amb l'eslovè fent de Navarro. La cistella inicial de Lakovic, sembla que confirma la teoria d'Ivanovic, 51-47, però l'eslovè no tornarà a anotar fins al final del partit. Els que solucionen la papereta, són, primer Grimau des de la línia de tirs lliures, desprès Kasun que continua millorant el seu joc, i desprès repeteix Grimau. Però no us penseu que el partit es trenca. El Lleó continua dins del partit, 59-54. L'encarregat de sentenciar el matx serà Roger Grimau, qui amb un triple, el segon del partit dels blaugrana i una esmatxada desprès de robar la pilota en defensa, tanca la discussió per la victòria, 64-54 a 2:37 per la fi. El temps mort que demana Aranzana, acaba amb un tècnic del Palau corrent escales amunt, escales avall per trobar de solucionar una avaria que ha deixat sense rellotge de possessió al Palau Blaugrana. L'ovació que se'n porta el tècnic, és significativa. Possiblement és la persona que ha estat millor en tot el partit. Quan el joc continua, només hi ha temps per fer unes quantes errades més i pel tercer i últim triple del Barça anotat per Lakovic. La darrera cistella del Lleó acaba amb el partit. Un sospir d'alliberació per uns afeccionats que lamentablement partit rera partit s'estan acostumant a l'horror...l'horror. Fins quan?

un servei de TxellPress per www.pbbmeritxell.com