PBB Meritxell web oficial

Cajasol 75 - Barça 58

Ja hi tornem a ser. La dura realitat ha fet baixar del núvol, a un equip blaugrana que presumia de la seva setmana fantàstica, desprès de guanyar al Reial Madrid en partit d'Eurolliga, i que aspirava a continuar, una setmana més, al pom de dalt d'una ACB on, només, li aguantaven el ritme, l'equip blanc i els verd i negres de Badalona. Però vet aquí, que el canti del compte de la lletera ha esclatat, i de quina manera. Amb un Barça convulsionat, de forma crònica, l'equip de Dusko Ivanovic, ha fet esclatar la bombolla d'aire, deixant als seus seguidors amb un pam de nas. Fa un parell de dies, algú interpretava que s'havia donat un pas cap endavant, avui, desprès de la penosa imatge oferta a Sevilla, s'ha de dir, que és veritat, que s'havia donat un pas al davant. Però un pas cap a l'abisme. Aquest equip, que no té ni solta ni volta, actua en funció, ho hem dit un munt de vegades, del tir exterior, i avui, com el dia del Madrid, aquest tir exterior no ha funcionat. Com va reconèixer Joan Plaza, desprès del partit, en un gest que l'honora, l'entrenador blanc va ser el responsable de la desfeta blanca. Gest, que per descomptat, ni esperem, ni es produirà a la banqueta blaugrana. Aquí només s'equivoquen els jugadors. Però hi ha quelcom a dir. Hi ha altres culpables, i són els que permeten, que la situació continuí com està. Ells sabran. Molt aviat han començat els problemes. Amb un joc que només podem qualificar de patètic, els blaugrana no han pogut, no hi havia manera, trobar l'anella local. Es perdien pilotes, es fallaven llançaments, i així s'aconseguia una anotació paupèrrima, 5-7 desprès de 4.47 de joc. Lakovic havia anotat un triple, un dels 2 que han transformat els blaugrana en tot el partit, i tot i que el Barça dominava lleugerament, ja es veia que quelcom no funcionava. Per sort, els locals, impressionats pels colors que tenien al davant, tampoc estaven encertats i el partit era per oblidar. L'avantatge visitant, gràcies al cinquè punt de Lakovic, era d'un punt a manca de 1:32 per la fi del quart. Avantatge que augmentava Marconato, des de la línia de tir lliure, 8-10, i que es mantenia, gràcies al 7e punt de Lakovic, l'únic blaugrana, amb una certa producció regular, 10-12 a l'arribar al final dels primers 10 minuts.

El panorama ha donat un gir copernicà en el segon quart. Els locals, que estaven patint l'inici dolent de Michalis Kakiouzis, molt pressionat davant els seus ex-companys, aconseguien trobar la manera de superar la fluixa defensa catalana. L'única resposta del gran entrenador que tenim a la banqueta blaugrana, era fer canvis i més canvis, aconseguint que els jugadors no sabessin si estaven a la pista o a la banqueta. Desprès de canviar a, gairebé, tot el cinc que havia sortit a pista a l'inici del quart, els locals, havien marxat de 9, desprès d'un parcial 11-0, 21-12. Fran Vazquez, és ara el que troba la manera d'anotar, i l'avantatge es redueix fins als 5 punts desprès de d'una cistella d'Ilyasova, 23-18. Però un parcial 5-0, obliga a Ivanovic a demanar temps mort, 28-18. Avantatge que augmentarà, desprès d'una cistella de Pepe Sanchez i un triple local, 31-20 a l'arribar a la mitja part.

Si la primera part havia estat dolenta, encara quedava passar el pitjor. El maleït tercer quart, de nou, ha estat la tomba del Barça. Els blaugrana, que semblaven haver-se deixat l'esma a Barcelona, veien com els locals no tenien massa problema per superar la defensa blaugrana, sobre tot perquè els pivots blaugrana, eren incapaços d'aturar a un Betts que no tenia resposta per part blaugrana. Ni Marconato, ni Kasun, de nou amb problemes de faltes personals, podien aturar-lo i això provocava una sagnia monumental. Per acabar-ho d'adobar, un triple de Kakiouzis, deixava l'avantatge local en 15 punts, 40-25. L'imatge blaugrana feia mal als ulls, incapaços des de la banqueta de frenar el desconcert defensiu d'uns blaugrana que no saben, ni poden, perquè no els deixen, oferir alternatives defensives. A 5:21 per la fi del quart, nou temps mort del gran Ivanovic, que no aconsegueix fer-se entendre, cosa lògica perquè amb el trànsit que hi havia entrant i sortint de la banqueta era una mica difícil que el poguessin entendre. De tot plegat, els locals fan arribar la seva avantatge als 20 punts, 47-27, davant la sorpresa del públic local, que es frega els ulls i no entenia que aquell equip sigui a la cua de la classificació amb només 2 victòries. Els blaugrana, aprofiten uns moments de dubte local per col·locar-se a 17, 49-32, però un parcial 8-0 els fa obrir els ulls, 57-32, vint i cinc punts per sota, que es mantenen al final del quart, 59-34.

El darrer quart és encara més trist. Comença amb un Ivanovic, assegut a la banqueta, els braços creuats, esperant que el partit acabi. Trista, molt trista, l'imatge que està donant un equip que fins ara, havia tingut resultats per damunt de les seves possibilitats, i que avui, nu, sense embuts, ha mostrat les seves vergonyes en un San Pablo que esperava aquesta victòria per intentar recuperar l'esperit de tenir un equip millor del que deien els resultats. Tot just el contrari d'un Barça limitat, que ha donat avui la seva veritable imatge de debilitat. Com dèiem, el gran entrenador blaugrana, ho sentim, però no ens el podem prendre seriosament, decideix que el partit ja està perdut, així que sense cap tipus de rubor, fa sortir a la segona i tercera unitat de l'equip, és a dir, Moncasi, Acker i Kasun, acompanyats de Pepe i Lakovic, perquè acabin el partit. El matx no dóna per més, un trist intercanvi de cistelles acaba un matx que el Barça ha perdut des del salt inicial. Però és el que hi ha. Ara. Tots aquells que començaven a treure pit, que facin examen de consciència. Aquest és, malauradament, el veritable Barça que tenim i que, per descomptat, no mereixem.

un servei de TxellPress per www.pbbmeritxell.com