Múrcia 95 - Barça 82

Nova desfeta del Barça de bàsquet, ara a la pista del Múrcia. Si la temporada passada, un triple inversemblant de Jaka Lakovic, va salvar el partit i de retruc el cap d'Ivanovic, aquest cop, les vergonyes de l'equip blaugrana han quedat completament a l'aire. Un equip sense fe, sense esma, sense direcció, sense cap i el que és pitjor, sense saber a què diantres vol jugar ha demostrat el que venim anunciant des de fa molt temps, aquest equip no té futur. Com és possible que es jugui tant malament en pistes on s'hauria de guanyar si o si?. Va passar a Sevilla, va tornar a passar a Menorca i avui ha tornat a passar a Múrcia. Quan l'equip que s'enfronta al Barça posar el que ha de posar, l'equip blaugrana, davant l'impotència d'aquell que està cridat a treure el màxim rendiment dels seus jugadors, fa el més espantós dels ridículs. Som, ho hem dit i ara ho repetim, un equip de segona fila, que només podem aspirar a fer bons partits quan no tenen cap valor, però quan el partit és decisiu, sinó està assegut a la banqueta rival Bosa Maljkovic, el perdem segur. Avui, una colla de jugadors, que intenten acabar de forma digne la seva carrera, Kammerichs, Risacher, Pedro Robles, el Barça d'Ivanovic ha caigut per mèrits del rival, però també per demèrits propis. Entre els jugadors, que no es creuen el discurs de l'entrenador, i l'incapacitat de la direcció tècnica de treure profit del planter blaugrana, avui a 169 dies de la seva definitiva marxa de la banqueta blaugrana, demanem, un cop més, que si algun directiu del club vol salvar la temporada, hores d'ara aquesta salvació passa per aconseguir jugar l'Eurolliga, la propera temporada, la resta és secundari, doncs si es vol jugar l'Eurolliga, si us plau canviïn la direcció tècnica. Estem a un pas del desastre. Però encara som a temps. El partit, ha començat malament. Els blaugrana, com va passar a Menorca, han sortit freds a la pista, sense l'intensitat que se'ls demana. Amb una defensa inexistent, els jugadors locals no tenien cap tipus de problema per trobar l'anella blaugrana, mentre els visitants, no se'n sortien a l'hora de poder fer el seu joc. Clar que el problema és que no se sap quin és el joc del Barça. Teòricament, i avui era un dia ideal per fer-ho, s'havia de jugar amb el joc interior, però no hi havia manera que les pilotes arribessin, en condicions, a les mans de Mario Kasun o de Fran Vazquez. En defensa, el de Xantada, tenia molt problemes per aturar a Kammerichs, que en aquests primers minuts era un veritable malson. A més, la teòrica superioritat d'alçada dels visitants, sorprenentment Ilyasova era titular, no es veia per enlloc, 15-8 pels locals a menys de 5 minuts per la fi del quart. Ivanovic, intenta aturar la sagnia que provoca Kammerichs, substituint a Fran Vazquez, que no tornaria a sortir a pista, per Trias. La solució, sembla bona, però ara el que provoca problemes serà Jimmie Hunter, a qui Basile no pot aturar, no podrà en tot el partit. A més, la solució Lakovic, dóna mostra d'estar esgotant-se i ara ni dirigeix l'equip, cosa habitual, ni encerta en el triple 2 de 8 en el partit d'avui, tot i la sortida de Pepe Sanchez per l'eslovè, els homes de Manolo Hussein marxen de 10, 23-13. Un triple d'Acker, titular també avui, soluciona de moment la situació. I serà Basile qui, des de la línia de tir lliure i amb un triple sobre la botzina, ajustarà el partit, 25-21, al final del primer quart.

El segon quart, comença amb intercanvis de cistelles. Els locals baixen el seu percentatge d'encert, mentre que Ivanovic, enfadat amb Trias per una errada fa sortir a Albert Moncasi, la prova que Fran Vazquez es passarà més temps assegut, de fet tot el que manca de partit, que jugant a la pista. El de la pedrera manté al Barça, 29-25 a 7:00 pel descans. Ara sembla que la defensa blaugrana treballa una mica millor. Marconato ajuda en el rebot defensiu, mentre que en atac, la grapa de Roger Grimau, que ha entrat per Acker a 6:06 pel descans, sembla que dóna un altre aire a l'atac visitant. Desprès de cistelles de Marconato i Lakovic, una recuperació de Grimau acaba en una esmatxada que posa al Barça al davant en el marcador per primer cop en el partit, 34-35 a 2:39 pel descans. Són els millors moments dels blaugrana. Tot i que els locals trenquen un parcial 3-10, un triple de Lakovic, el primer dels dos que anotarà, dóna 2 punts de marge, 38-40. Una cistella de Moncasi, l'únic salvable del Barça d'avui, i un tir lliure anotat pel base eslovè, augmenten l'avantatge, 38-41. A 11 segons pel descans, el Barça recupera una pilota, una de les 8 recuperacions d'avui, la possessió acabarà amb falta antiesportiva i tècnica a Hussein, Grimau anotarà 4 tirs lliures i a 1 segon pel descans un triple d'Acker, acaba el quart amb 8 amunt pels visitants, 40-48.

Quan tot feia esperar una segona part plàcida, el panorama canvia. Tot el que s'ha vist a la primera meitat, especialment al segon quart, ha estat un miratge. Els blaugrana fan de tot menys jugar bé. Es perden pilotes, el partit acabarà amb 20 pilotes perdudes pels blaugrana, es regalen possessions, i a Hunter no hi ha qui l'aturi. Quan Ivanovic demana l'obligat temps mort a 7:43 per la fi del quart, el marcador ha donat la volta de forma espectacular, 49-48, amb un parcial 9-0. El parcial arribarà a ser de 14-1, quan Marconato anota des de 4 metres. Els blaugrana continuen amb el seu joc tradicional, el que té la pilota la bota i la bota sense passar-la a ningú, en lloc de passar-la buscant el company millor situat, com va fer el Panathinaikos el dijous, com si diguéssim, però senyores i senyors, aquest és el joc que vol Ivanovic, ara no val que tots aquells que han defensat aquest bàsquet, es baixin ara del carro. Òbviament no és el nostre cas, doncs bé, aquest joc tradicional del montenegrí ens porta al ridícul més espantós. A la pista de l'equip amb el pitjor atac de l'ACB, avui el Múrcia semblava el Celtics en versió pimentonera , els Big Three fets de pebrots i vi de Jumilla a la vora del Segura. El partit, com era d'esperar es converteix en un Jaka contra el món. L'eslovè anota de contraatac, de tir lliure, i amb la col·laboració de Denis Marconato. L'avantatge, però, continuarà sent dels locals, 63-60 a manca de 10 minuts.

Sembla que estem dins del partit, però només ho sembla. Entre Hunter, al que Basile no ha pogut ni molestar en tot el partit, i amb un vell conegut, Juanjo Triguero, que va jugar al Barça B, l'enyorada temporada 2002/2003, els locals gairebé ni s'esforcen per augmentar l'avantatge. Recolzats en un inversemblant encert des de la línia de tir lliure, els homes de Manolo Hussein, van fent, 72-62 a 7:25 per la fi, desprès d'una esmatxada del pivot ex Barça B. Ara serà Kammerichs, qui augmenta l'avantatge, 74-62. El Barça ja és un vaixell que roda sense rumb, abandonat pels mariners i sobre tot per un capità que no sap on té la mà dreta (és la que no té el rellotge!!!!). En una nova demostració de marejar la perdiu, entra Ilyasova per Moncasi. Un contraatac de Grimau i un triple de, notícia!!!, Ilyasova es baixa de -10 a l'electrònic, 78-69. Kasun, que ha entrat per la quarta falta de Marconato, anota una esmatxada, a 3:20 per la fi, 80-71. Encara hi ha temps, però aquest equip no té fe. Desprès del segon triple de Lakovic, que arriba amb el partit mig decidit, 82-74, una falta en atac de Grimau desprès de rebot defensiu gràcies al segon tir lliure fallat de forma consecutiva per Kammerichs acaba amb la discussió pel resultat. Grimau anotarà un triple quan els locals tornaven a dominar de 10, 84-77, però Fajardo respon de la mateixa manera pels locals. El desgavell final permet als locals dominar de 15, tot i que una esmatxada inútil de Kasun deixarà l'avantatge final en 13.

 

un servei de TxellPress per www.pbbmeritxell.com