PBB Meritxell web oficial

Barça 74 - R.Madrid 91

Malauradament, ni la màgia del Blaugrana, transportada a un Palau Sant Jordi entregat, ha estat suficient per superar el malefici de l’equip “local”. El Barça, que en cap moment ha estat capaç de presentar la seva millor versió, no ha pogut aturar al duet Llull-Carroll. Sense la referència de la seva defensar, no ha tingut més remei que claudicar en la seva intenció de guanyar la seva tercera copa consecutiva. La seva cita amb la història, ha estat destarotada pel Madrid de Laso, que ha aconseguit quadrar el cercle al trobar respostes en la seva defensa per aturar als blaugrana, mentre que el seu atac no passava angúnies a l’hora de fer cistelles fàcils davant la, teòrica, millor defensa de l’ACB. Aquest cop, però, la defensa blaugrana no ha estat la referència com a la majoria de partits. Incapaç de trobar respostes per aturar la proposta blanca, a partir d’aquí s’ha fet impossible la victòria blaugrana. Ja des de l’inici es veia clar que el Madrid, anotava de manera massa fàcil. Entre Suárez i Llull, posaven un, relativament, preocupant 0-5 en el marcador. El problema era que els blaugrana, no trobaven la manera d’anotar amb certa comoditat. L’únic que responia era Boniface Ndong, qui ha acabat sent el pal de paller dels seus. Cada cop que els blaugrana trobaven la manera de fer mal en la cistella rival, el Madrid responia. Un triple de Chuck Eidson, ajustava el marcador, mentre que Llull anotava, també, des de més enllà del 6,75 per tornar als 5 amunt, 8-12. Els homes de Xavi Pascual, ho passaven malament per anotar amb regularitat i a partir de la seva bona defensa, els de Laso, martiritzaven a uns blaugrana incapaços de trobar solucions. Ni les bones prestacions de Joan Carlos Navarro, serveixen de gaire. Cinc punts del de Sant Feliu, retallen el marge blanc, 17-20, però Singler anota el 17-22, amb el que s’acaba el primer quart.

L’ inici blaugrana del segon quart, fa creurà que arregla les destrosses dels primers 10 minuts. Entre Fran Vázquez i Eidson, mantenen al Barça en atac, però el gran problema és que no hi ha manera d’aturar la facilitat amb la que anoten els seus rivals. Amb Ndong com únic referent dins de la pintura pels blaugrana, els de Laso, arriben a dominar de 9, 23-32. L’arsenal blanc té respostes per tot. Ja que quan no anoten des de fora, ho fan amb una esmaixada de Begic. Sense poder tapar les vies d’aigua, els blaugrana, desconcertats no troben respostes. Amb Reyes i Ndong intercanviant cistelles, el resultat es manté lluny per uns blaugrana que cada cop juguen més incòmodes, 27-36. Sense solucions, malgrat que Xavi Pascual les busca a la banqueta, el cert és que els seus jugadors no tenen ni sort ni l’encert suficient per recuperar-se en el marcador. A més, els problemes s’acumulen, amb la lesió d’Eidson que el treu del partit, amb una possible lesió al lligament del seu genoll. En ple trasbals, Navarro, tot i fallar un tir lliure, retallarà el marge, aprofitant un parell d’errades dels blancs per deixar-lo en 6 punts, 33-39. Quan s’arriba als darrers segons del quart, es produeix una jugada significativa. Amb possessió blaugrana, Víctor Sada perd la pilota i la jugada posterior acabarà amb un triple de Llull, tot just sobre la botzina que és com un punyal clavat en el cor del culers, 33-42,.

Tot i la primera cistella de la segona part anotada per Singler, el Barça, surt convençut de recuperar-se en el marcador. Amb més empenta que encert, els blaugrana, arriben a retallar el marge blanc fins els 5 punts, 41-46, gràcies a l’encert en el llançament de tirs lliures i a les prestacions de Lorbek. Però, com acabaria passant durant una bona part del partit, un triple de Llull, trenca la remuntada, 41-49. L’afecció blaugrana, des de la grada, de nou impulsa als seus que tornen a la càrrega. Tot i un triple de Mirotic, els blaugrana retallen el marge fins deixar-lo en la mínima expressió, 51-52, desprès del desè punt de Lorbek. El temps mort demanat per Laso, serà la tomba blaugrana. Carroll, anotarà 6 punts consecutius que tornen a fer de la recuperació blaugrana una quimera. El 51-58 serà una llosa. Els blaugrana ho intenten, però serà inútil, tot i un triple de Lorbek, 56-62. Xavi Pascual, no troba la manera d’aturar a uns blancs que tenen un filó en el tir exterior. Com un déjà vu, al final del període es repetirà la jugada del final del segon quart. Amb possessió blaugrana, els blancs recuperaran la pilota i la seva jugada acabarà amb un triple de Llull que fa tornar el marge als 9 punts, 56-65.

Els dubtes sobre qui s’emportarà la victòria duraran poc. En un tres i no res, el Madrid marxarà de 17, 56-73, desprès d’un nou triple del malson anomenat Carroll. A menys de 8 minuts per la fi, el temps mort que demana el tècnic de Gavà és el de la impotència. Sense respostes ni solucions, l’equip torna a pista amb la paraula desfeta escrita a la cara. Tot i que, ho continuen intentant, els jugadors no creuen en la remuntada. Un triple de Navarro rebaixa el marge blanc, 61-75, però la defensa és incapaç d’aturar el joc exterior, 61-79. L’avantatge dels homes de Laso, arribarà als 20 punts, 65-85, a menys de 4 minuts per la fi. Els homes de Pascual, que comencen a patir més del compte, tenen més ganes de marxar als vestidors que d’altra cosa. El martiri s’allarga una estona que es fa eterna. En els darreres jugades, serà Xavi Rabaseda l’encarregat d’anotar els darrers punts d’un Barça que no ha manat en el marcador en cap moment.