Partizan 81 - Barça 78

No hi ha forma. Ni quan es comença bé un partit, 4-13 desprès de més de 4 minuts de jo, és possible guanyar un partit. Aquest Barça, la pitjor versió de l'època Ivanovic, no té consistència. És cert que li mancaven jugadors exteriors, però també és cert que aquest Partizan no és dels que fan massa por. I el Barça, tot i l'esforç final, va marxar del partit en un tercer quart patètic, recordem, el quart maleït d'Ivanovic, que va permetre als locals aconseguir una renda suficient per emportar-se la victòria. El Partizan, va sorprendre a tothom fent jugar de sortida a Slavko Vranes, un jugador tant gegantí com matusser. Però aviat es va veure que la jugada de Dusko Vujosevic, era desgastar una mica als nostres pivots per fer sortir a la seva figura sota els cèrcols, Nikola Pekovic. L'entrenador local, aquest si, tenia un pla, i el va desenvolupar a la perfecció. Tot i la sortida extraordinària de Mario Kasun, 7 punts dels primers 13 del Barça, l'equip local va anar fent. Amb la sortida de Perovic, el panorama va canviar. Ara eren els locals el que portaven l'iniciativa, tot i anar per sota a l'electrònic. Però Dusko Ivanovic, conscient del perill demana temps mort desprès d'un 6-0 pels serbis, 10-13 a 3.50 per la fi del quart. Ilyasova entra per un dubitatiu Alex Acker, que només arribaria a llançar 2 cops en els 14 i escaig minuts que va jugar. Amb el turc a pista, la cosa no millora gaire, però al menys s'acaba guanyant el primer quart, 15-20.

En el segon, les coses no van canviar gaire. Perovic, continuava sent un malson dins les dues pintures, i els blaugrana, de la mà de Pepe Sanchez a la direcció i Lakovic d'escorta mantenen una avantatge que s'endevina poc durable, 22-25, desprès de 5 punts de l'eslovè. Ivanovic, té problemes. La lesió de Morandais el destarota i fa sortir al duet fantàstic a pista, Pepe i Laka, que acabaran jugant tot el que restava de partit. Mentre, Perovic continuava al comandament de les accions locals, fins que els locals s'avancen per primer cop al partit, 28-27. Una esmatxada de Fran Vazquez, sembla que desperta als visitants, però els locals no es deixen enlluernar. L'avantatge blaugrana es manté fins el 38-39, gràcies a 5 punts de Pepe, dos tirs lliures de Trias i 3 de Lakovic. Però un triple local canvia el signe del partit, 41-39. Ivanovic demana temps mort a 14 segons per la fi de la primera part, però els locals acabaran dominant per 42-41 al final dels primers 20 minuts.

El tercer quart, com és habitual a l'equip d'Ivanovic, és un desgavell. Tot i començar bé, 4 punts, esmatxada inclosa, de Kasun, 46-45, els locals no troben massa oposició en la fluixa defensa catalana, 52-47 que obliga a l'entrenador visitant a demanar un temps mort. Queden 6:35 pel final del quart, i Ivanovic no ha trobat encara la solució per aturar Perovic. Acker entra per Moncasi, que havia sortit amb el cinc inicial de la segona part, però la seva aportació només la podem qualificar de simbòlica. Els locals, que saben al que juguen, marxen de 9, 56-47 a menys de 5 minuts per la fi del quart. Ara el que surt és Dedovic per un desencertat Acker. Els locals ja guanyen de 10, 59-49. A n'Ivanovic se li acudeix posar a Ilyasova de 4, però res fa canviar el signe del quart i sembla del partit, 62-54.

Però la sortida del Barça del darrer període fa concebre esperances als culers. Marconato, desaparegut els tres primers quarts, anotarà 4 punts seguits, 64-58. Però serà un miratge, temps mort d'Ivanovic amb 67-58 al marcador a 6:50 per la fi. El Barça que surt del temps mort sembla sense idees, 70-57 a poc menys de 6 minuts per la fi. Però, 6 punts d'Ilyasova, i una cistella de Vazquez fan recobrar la fe, 72-66 a 3:41 per la fi. Partizan comença a especular amb el resultat i el temps, i els blaugrana ho aprofiten per anar retallant la diferència, 73-71 desprès d'un triple de Lakovic a 2:10 per la fi. Una esmatxada de Moncasi que culmina un contraatac, empata el partit a 73. Els serbis s'han quedat a les fosques. Sembla que el signe del partit canviarà, però els locals, aconsegueixen trobar a Perovic que per dos cops avança als locals, 75-73 i 77-75. Serà Moncasi qui des de la línia de tir lliure empata per últim cop el matx, 77-77 a 34 segons per la fi. Els tirs lliures dels locals no fallaran, mentre que Lakovic en falla un a 16 segons per la fi, 79-78. Els blaugrana desorientats no fan la pertinent falta i el temps s'esmicola fins que Ilyasova fa la falta que s'havia de fer 13 segons abans. Els dos tirs lliures es transformen i el darrer tir de Sanchez és, merament, testimonial. Els blaugrana han tornat a perdre a la Pionir de Belgrad, pista en la que només s'ha guanyat un cop, el 13 Novembre de 1997, amb un debutant a la banqueta blaugrana, Joan Montes que pocs dies abans havia substituït a Manel Comas, en aquell temps quan les decisions es prenien quan tocava i no quan s'acabaven els contractes, amb un equip que aleshores capitanejava un excels Sasha Djordjevic, que va fer un dels seus grans partits per aquella victòria 106-110 desprès d'una pròrroga, acompanyat de jugadors que han passat a ser part de la nostra memòria històrica, Andrés Jimenez, Roger Esteller, Jerrod Mustaf, Quique Andreu, Xavi Fernandez, Marcelo Nicola, Efthimios Rentzias... Malament, quan es té tanta nostàlgia del passat és que el present no és gens agradable. Avis per navegants, propera estació del via-crucis, dissabte a Girona.

 

un servei de TxellPress per www.pbbmeritxell.com