PBB Meritxell web oficial

Barça 82 - Fenerbahce 67

Primera victòria de la temporada a l'Eurolliga, però que com la resta dels partits jugats aquesta temporada, deixa un enorme interrogant sobre el rendiment de l'equip. Continuem igual que fa dos anys. L'equip blaugrana, surt a jugar a la pista sense rumb. Massa bé, no se sap a que juguen i el pitjor és que el joc, en lloc de millorar, continua estancat en una mediocritat desesperant. L'exemple més clar és el cas d'Alex Acker. Hores d'ara no se sap si compte amb el recolzament de l'entrenador, si li tallaran el contracte, si continuarà, o si és veritat el que sembla més evident, que és ell el que vol fotre el camp. Sigui com sigui, anem pel partit. D'entrada, una sorpresa, quan està a punt de començar el partit, Mario Kasun, que sortia en el cinc titular, es queixa d'uns certs problemes cardíacs, una taquicàrdia sobtada que l'espanta. Ivanovic, sobre la marxa ha de canviar de pivot. El seu substitut és Denis Marconato, que de començar a la banqueta passa a ser el que anotarà els 4 primers punts blaugrana. Reacciona el Fenerbahce, triple de White i cistella de Solomon, i per uns moments sembla que el Blaugrana viurà una nit poc plàcida, 6-8, però entre Morandais, el temporer que té tots els números per ser jugador blaugrana fins el 30 de Juny, i Ilyasova, un jugador que tan aviat és el referent com desapareix a la banqueta, ajudats per Lakovic, posen als locals al davant de nou, quatre punts amunt, 14-10. Davant la desesperació de Bogdan Tanjevic, un històric entrenador montenegrí, de la mateixa escola que el nostre enyorat Svetislav Pesic, els turcs es queden esma perduts i l'equip blaugrana s'enfila fins a un, sembla que gairebé definitiu, 23-10. El parcial ha estat de 23-2 en poc menys de 5 minuts de joc. L'avantatge es mantindrà al final del quart, 26-13.

Esbroncada a la banqueta turca, amb un Tanjevic força empipat pel partit que estan fent els seus jugadors. L'esbroncada, però, sembla que no serveix de gaire. Els locals, continuen produint sense massa entrebancs, la defensa otomana, és realment fluixa, 35-18 a 5:47 per la mitja part. Però ja fa estona que el partit ha baixat en intensitat i sobre tot en brillantor. El que comença actiu és Mario Kasun que un cop recuperat ha pogut sortir a jugar des de l'inici d'aquest segon quart. De mica en mica, els turcs es recuperen al marcador, més producte de certa desídia blaugrana, tot i que Ivanovic mou i remou l'equip, que de l'encert visitant. Els turcs, noten els problemes de faltes que té Solomon, 2 comeses en el primer quart. La indiscutible figura visitant, ha d'estar força minuts a la banqueta i d'això se'n resen el seu joc i de retruc el joc del seu equip. Un triple de Lakovic fa arribar l'avantatge fins els 15 punts, 42-27, però un parcial 0-5 fa demanar temps mort a Ivanovic. Sense adonar-se'n, els turcs, que no estan jugant bé, deixen el desavantatge, al final dels primers 20 minuts, per sota de la barrera dels 10 punts, 44-36.

Un cop tornats dels vestidors, els jugadors locals, continuen sense treure's la son de les orelles. Ivanovic ha de demanar temps mort quan s'encenen els llums d'alarma, 44-40 a 7:49 per la fi del quart. Ep!, que això no està dins del guió. Marconato surt per Kasun, cal donar consistència i experiència al joc interior. El de Treviso posa una mica de seny, amb un dels seus tirs des de 4 metres, 46-42, però dos atacs, mal resolts pels blaugrana, donen la possibilitat de l'empat a Solomon, però el seu triple trobarà el ferro. De l'empat a 47, es passa a un 51-44, gràcies dos cistelles dels pivots blaugrana, Trias i Marconato. Ivanovic, que no se'n refia, no espera més i tira del recurs estrella, el recurs que ha trobat aquesta temporada. Fa jugar junts a Pepe Sanchez i a Jaka Lakovic. Amb els dos a pista, l'equip torna a marxar a l'electrònic, 57-46, desprès d'un parcial 10-2 en gairebé 5 minuts de joc. Tot i una cistella de Trias, 59-49, un triple de Solomon fa guanyar el quart als turcs. A manca de 10 minuts, l'avantatge blaugrana és de 7 punts, 59-52.

La pregunta que els seguidors, soferts seguidors, blaugrana es fan, és: on està n'Acker?. La resposta, no està en el vent, com deia Bob Dylan. La resposta, amic meu, és a la banqueta. Protegit amb una inquietant genollera de color negre, el recanvi estel·lar de Navarro, està còmodament assegut al bell mig de la banqueta blaugrana. Els seus companys, mentre, van fent. Sobre tot Lakovic, molt actiu en l'inici del quart, i a més la referència total del Barça actual. Qui deia que la marxa de Navarro, voldria dir un repartiment acurat de les tasques atacants?. La veritat és una altra. La marxa de Navarro ha estat coberta per l'eslovè, que s'ha convertit, com dèiem, en la referència i pràcticament, única arma d'un equip que continua sense creure en si mateix. Tanjevic ja no és capaç de treure més conills del barret i l'equip se li enfonsa definitivament quan veu que és incapaç d'inquietar mínimament a uns locals que troben fins i tot a Kasun. El pivot croat acabarà un contraatac local amb una esmatxada espectacular que fa aixecar al públic dels seus seients per la plasticitat de la jugada. Amb el partit decidit, Ivanovic descobreix la seva faceta "catxonda". Ja ho hem dit en cròniques anteriors, aquesta temporada, l'última a la banqueta blaugrana, ens està descobrint al "catxondo" que porta dins, i la prova la tenim quan fa sortir a pista a Alex Acker. L'electrònic diu que 1:39 de joc. La teòrica estrella blaugrana surt a pista amb la mateixa sensació que té un pop a un garatge. No sap on és. Ivanovic, fixeu-vos bé, el fa jugar els minuts dels juniors. Ho repetim, aquest home és un "catxondo". Acker acabarà els 69 segons a pista, sense arribar no ja a tirar, no, és que no arribarà a tocar la pilota. És més, els seus companys ni tan sol el busquen per fer-li una passada en condicions. Amb el cas Acker, obert per complet, s'arriba al final d'un partit, que com tots els que portem enguany, deixa un regust fastigós a la gola. Quan surts del Blaugrana, tens la sensació d'haver perdut 2 hores, en lloc d'haver assistit a un partit de bàsquet d'elit. En fi, ja vindran temps millors.

un servei de TxellPress per www.pbbmeritxell.com