PBB Meritxell web oficial

Barça 82 - Chorale Roanne 76

Trista victòria blaugrana, en un Palau fred i buit (2.907 espectadors). Aquest és el resum d'un partit que demostra fins a quin punt ha arribat la descomposició del bàsquet blaugrana. La política general de l'actual directiva envers les seccions i especialment envers el bàsquet, posada en marxa el mes de Setembre de 2.004, ha generat aquesta situació. Hores d'ara, està clar que el model creat, un model nou, al menys dins del FC Barcelona, en quant al tractament de les seccions, i en especial el bàsquet, és el responsable de tot el que està passant. Podran dir el que vulguin, però el cert, és que l'afecció ja fa temps que li ha donat l'esquena a un equip que no té cap tipus de lligam amb els afeccionats. Però no només això, el més greu és que la situació es degrada dia a dia i són incapaços de trobar solucions. Avui en dia, diguem-ho clar, només van al Palau Blaugrana el més fidels, els més resistents, aquells que porten el bàsquet i el Barça a la sang. El que tingui l'oportunitat i el dvd, pot fer un exercici d'història contemporània, busqui si us plau el partit disputat al Palau el dia 4 de Desembre de 2.004. Aquell dia, davant un equip molt similar al Chorale Roanne, com era l'Alba de Berlín, el Palau estava ple a vessar, gairebé amb les entrades esgotades, i era un equip, repetim, més o menys com el francès. Doncs bé, compareu l'ambient, la resposta del públic amb els pobres 2.907 valents que ahir van suportar el trist espectacle que es va veure a la pista. Recordem, també, que la situació al club era insostenible amb un president, Joan Gaspart, qüestionat i a punt de dimitir. En canvi al Palau es vivien temps d'eufòria. La diferència, senyores i senyors, és que a les hores, al bàsquet, hi havia un projecte, una filosofia, en canvi, ara no hi ha res. Els mateixos que van entrar al club amb la bandera del foc nou, del canvi generacional, s'han topat amb un infern al Palau Blaugrana. Un infern, que la història els hi farà tornar un cop i un altre. Perquè la història, serveix per això, per no oblidar. Ni el bo, però tampoc el dolent. I si ara, mirant enrera, es pot dir que la gestió d'aquell president va ser dolenta, però va tenir coses bones, la gestió de l'actual equip directiu, i estem parlant de l'actual, quedarà entelada per partits com el d'ahir i per una gestió que frega la inconsciència en el que fa a les seccions. Unes seccions que recordem-ho, al cap i a la fi són el que converteixen a un club de futbol, en quelcom més que un club.

Pel que fa al partit d'ahir, hi ha poc a dir. El partit va ser horrible, amb alguna jugada puntual, això si, però tan aïllada que el regust que va deixar a la gola, va ser horrorós. El Barça, de la mà d'un hipermotivat Mario Kasun, que sembla que de mica en mica està agafant la forma, va començar dominant des de l'inici. Una cistella del croat més un triple de Basile, l'únic que anotaria dels 7 que va llançar, donaven als locals el 5-0 inicial. Els francesos, demostraven que són un equip limitat, i més si les seves figures Brion Rush i Marc Salyers, estan poc encertades. Un alley-hoop de Kasun manté als blaugrana, 7-2, però el partit es va ensopint poc a poc. Tot i que els visitants no estan massa encertats, els locals, tampoc estan per llançar coets, i l'avantatge passa a ser de 6 punts a 1:56 per la fi del quart, desprès d'un triple de Jaka Lakovic i 4 punts més del pivot croat, 15-9. Avantatge que es mantindrà al final del primer període, 20-14, desprès d'un triple de Roger Grimau i una cistella desprès de rebot ofensiu de Gianluca Basile.

En el segon quart, el joc continua sense millorar. Un triple de Pepe Sanchez fa passar l'avantatge als 9 punts, 23-14. Ivanovic, fa entrar a Morandais per Basile. Dos triples del francès i dos tirs lliures de Grimau donaran una renda d'onze punts als locals, 31-20 a 5:35 pel descans. Una mini ronda de canvis, fa tornar a pista a Lakovic per Sanchez, i l'eslovè ho celebra amb 6 punts consecutius, que mantenen l'avantatge blaugrana 37-26, a 3:47 per la mitja part. El partit, cal dir-ho ja, és insofrible. Tant dolent que fins i tot s'apunten els àrbitres que fan del desconcert la seva forma de xiular. Els blaugrana perden el nord en atac i els francesos troben a Rush i sobre tot a Salyers que comencen a anotar amb certa regularitat, 37-30 a poc més de 2 minuts per la fi del quart. Els últims dos punts que anotarà Basile en el matx, mantenen els 11 punts a munt, 41-30, però un parcial 1-4 deixa l'avantatge en 8 punts al sonar la botzina, 42-34.

A l'inici del segon temps, els blaugrana, troben al millor Mario Kasun. Set punts del croat responen als 6 punts que anotaran els visitants, l'avantatge és ara de 9 punts, 49-40 a 6:00 per la fi del quart. Però el joc local no se'n surt. Tot i que Ivanovic canvia de base, entra Pepe per Lakovic, ha de demanar temps mort a 3:36 per la fi del quart, perquè els visitants estan a tres punts, 49-46. L'atac es falla, i el tècnic local que no vol sorpreses treu la seva arma preferida d'aquesta temporada, fer jugar a Lakovic d'escorta. Primer una cistella de Kasun i desprès un triple de l'eslovè reconvertit, donen als locals una mica d'aire, 54-49. Una errada en atac dels francesos, permet a Trias augmentar fins a 7 l'avantatge local, 56-49. Avantatge que arribarà als 8 punts gràcies a un triple de Lakovic, 59-51 a la fi del tercer quart.

L'equip que comença el darrer període, Pepe, Lakovic, Grimau, Trias i Kasun, no patirà cap canvi en tot el que queda de partit. Per cert, Ivanovic utilitza tant la fórmula de Lakovic d'escorta, que està convertint, el que hauria de ser un recurs, en una opció que possiblement s'està convertint en l'única opció. És la diferència que hi ha entre viure el dia a dia, o bé treballar en un projecte. Tres anys desprès, tots ja sabem que projecte i Ivanovic, són conceptes totalment divergents. De fet, l'únic projecte que coneix Ivanovic, es diu Dusko Ivanovic. Un home que pot tenir virtuts, no ho neguem, és més, estem convençuts que alguna cosa farà bé, però que ha demostrat per activa i per passiva que no treballa pel club, treballa, única i exclusivament, pel seu currículum. I així li va. Tornem al partit, Els francesos ho intenten, però la seva capacitat és limitada. Quan no fan passos, perden la pilota. El seu entrenador, com si no els conegués, es desespera a la banda, els blaugrana, que tampoc estan fent el partit de la seva vida, aguanten, 70-60 a 5:52 per la fi, desprès de 4 punts de Roger Grimau, 3 de Kasun i 4 més de Trias. Però un parcial 2-7 obliga a Ivanovic a demanar un temps mort a 3:30, la jugada surt malament, però una pèrdua del Roanne permet a Pepe Sanchez anotar, 74-67. Entre Trias i l'argentí, aquest fallant un tir lliure, l'avantatge torna als 10 punts, 77-67. Un triple de Grimau augmentarà l'avantatge fins els 11 punts, 80-69, però tot i una última esmatxada de Mario Kasun, el partit s'acaba amb només 6 punts de marge per uns locals que no han estat massa brillants en el partit. Un partit més on Alex Acker, ha continuat la seva recuperació veient còmodament el partit assegut a la banqueta. Sense dubte la millor manera d'agafar ritme i confiança. Com dèiem a l'inici, aquest és el Barça actual, sense projecte, sense filosofia, sense res. Un Barça que va de cara al precipici. I, sembla, que no se n'adonen.

un servei de TxellPress per www.pbbmeritxell.com