Barça 73 - R.Madrid 62

Gran victòria blaugrana, en el clàssic del bàsquet ACB, transportat a l'Eurolliga. Els blaugrana, no van trencar l'estadístiques, mai el Madrid ha guanyat al Palau en competició europea, i en partit ben jugat a l'inici i al final, se'n va emportar una victòria merescuda. Joan Plaza, tenia reservada una sorpresa per l'inici del partit. El jove Sergi Llull, el manresà, era l'encarregat de portar el timó dels blancs. Per cert, es fa molt estrany veure tants catalans al Madrid i tants pocs al Barça. Deu ser que som uns romàntics, i no dominem el power-point, però alguna cosa no funciona gaire bé quan succeeixen coses com el que acabem de dir. Com dèiem, amb Llull al comandament, els blaugrana, aprofitaven les mancances de Papadopoulos, una falta personal en el primer atac del partit, per jugar amb la rapidesa que marcava un Lakovic, al que Llull no podia aturar. Els ràpids contraatacs locals, que aprofitaven els errors dels blancs, permetien al Barça marxar de 7, 11-4, desprès de 3 esmatxades consecutives, Marconato, Ilyasova i Fran Vazquez més una cistella del gallec. Obvi temps mort demanat per Plaza, que canvia de base, perquè l'experiment no li ha sortit bé. Però els blancs han quedat tocats per la sortida blaugrana, i aconseguiran refer-se en el quedava de quart. Un triple de Basile, posar l'avantatge blaugrana en 15 punts, 22-7 a 2:38 per la fi del quart. Una sèrie de canvis d'Ivanovic, descentren a l'equip que no anotarà res més fins acabar el quart. El Madrid, tot i el problema que tenen amb els tirs lliures, retallen una mica l'avantatge local, 24-13, a l'acabar el quart.

L'inici del segon quart, va en el mateix sentit que el primer. Rapidesa blaugrana, de nou Lakovic al comandament d'un Pepe Sanchez, que d'acord a la doctrina "no hi ha dolor", jugar amb 39 de febre, no va a la velocitat que se li demana des de la banqueta. El Barça no està fi en el tir des de més enllà de la línia de 3, de fet només anotarà el que abans hem dit de Basile, en els tres primers quarts. Tot i les errades en els triples, els locals, continuen a tota màquina, enfilant l'avantatge fins els 19 punts, 36-17, desprès d'un parcial 12-4. El Madrid sembla tocat de mort. Però Plaza reacciona. Ordena als seus homes defensar en zona 2-3 i el panorama comença a canviar. De forma gradual, però constant. L'atac blaugrana comença a tenir problemes, tot i alguna jugada aïllada, una cistella a cèrcol passat de Basile, o un 2+1 del mateix Basile a 1:23 per la mitja part. Però repetim, són jugades aïllades. Amb 48-34, Ivanovic demana temps mort per dissenyar una jugada d'atac. La jugada acaba amb pilota perduda i cistella del Madrid, que arriba als vestidors, havent-se salvat d'un matx-ball.

Tots els comentaris al descans, deien que el partit no es podia perdre. Els més escèptics, però, recordaven que quedava per jugar-se el tercer quart. UN tercer quart, que a l'era Ivanovic, és un quart maleït. No estaven equivocats. Els blaugrana surten del vestidor totalment empanats. Els blancs continuen amb la zona 2-3, i l'atac blaugrana s'estavellarà un cop i un altre. Per sort, els blancs no estan massa fins i no acaben d'aprofitar l'avinentesa. El joc és realment patètic, però tot i fer-ho malament, els homes de Plaza, que van alternant les defenses, ara individua, ara 1-2-2, ara 2-3, troben la manera de reduir l'avantatge en el marcador. Arribant a estar a 6 punts, 52-46, quan una cistella de Trias, la tercera i última del quart pels locals, donar una mica d'oxigen, 54-46. Però en els 2:43 que manquen per la fi del quart, l'únic que anotarà serà l'equip de Plaza, 54-51 a manca de 10 minuts. Els blaugrana només han anotat 6 punts en aquest maleït tercer quart.

En el cinc que surt a pista en el darrer quart, Ivanovic té una sorpresa preparada. Desprès de no jugar ni un segon en els primers tres quarts, surt a pista Alex Acker. Una sorpresa pel Palau, incloent al mateix Ivanovic, que desconcertat va provant a veure que li funciona. La situació s'agreuja 54-53 a manca de poc més de 8 minuts per la fi. El Blaugrana, no s'ho creu, com és possible que s'estigui patint desprès d'haver dominat de 19 punts?. La resposta, és a la banqueta. En ple desconcert, una antiesportiva assenyalada a Kasun, es converteix en 4 punts pel Madrid que es posa al davant, per primer cop des de l'inici del partit, 56-59. Serà Acker qui redueixi l'avantatge, 58-59. És el moment en el que encara no se sap com, els blaugrana que només havien anotat un triple, aquell de Basile del final del primer quart, anotaran tres consecutius, dos de Lakovic, i un altre d'Acker, 67-59 a 5:00. De nou s'ha complit la màxima que diu que aquest equip d'Ivanovic, l'únic que sap fer és tirar de 3. Una cistella de Marconato posa l'avantatge en 10 punts pels locals, 69-59. Els últims 3:33 de joc no serveixen de gaire, perquè uns i altres tornen a patir les errades en el llançament. I el partit acabarà amb un duel de temps morts, a 6 segons en demana un Ivanovic, i a 1 segon 7 dècimes farà el mateix Joan Plaza. El primer clàssic se l'ha emportat Ivanovic, però, l'estudiós Plaza, segur que va treure moltes lliçons pel futur.

 

un servei de TxellPress per www.pbbmeritxell.com