PBB Meritxell web oficial

Barça 95 - Partizan 69

Quina tristor dóna el Palau Blaugrana. Els directius, actuals, ja no sabran que dir davant la premsa per justificar l'abandonament d'aquest equip per part de la seva afecció. No és difícil d'entendre, però si difícil d'explicar si no s'analitza, amb molta cura, tot el que s'ha fet per arribar a aquesta situació. Ho vam dir en el seu dia. Ningú ens creia. Però la realitat ha confirmat les nostres pitjors premonicions. L'afecció, fastiguejada, de tantes temporades seguides patint cortines de fum, ha dit prou. Fa gairebé tres anys, amb una xiulada històrica, en un partit d'Eurolliga, davant el R. Madrid, l'afecció blaugrana, va donar un avís a la directiva blaugrana sobre el seu parer de com s'estaven fent les coses. Ara, 3 anys desprès, s'està prenent un any sabàtic, tot esperant que arribi l'1 de Juliol, amb un nou projecte, unes noves il·lusions. Mentre, al Blaugrana, només queden els més fidels entre els fidels. Aquells a qui el seu amor pels colors blau i grana, els fan suportar, estoicament, totes les mesures, errònies, que s'han pres. Suportar, no vol dir estar d'acord. Suportar, vol dir, que no deixaran nu a l'equip, però que ningú es pensi que els que resten al Blaugrana, els dies de partit de bàsquet, són babaus que accepten sense obrir la boca. Ells són, els dipositaris de la fe blaugrana. I la directiva faria bé, en aprofitar els dies que queden fins l'1 de Juliol de 2008, per fer el que no han fet durant les darreres temporades, construir, de debò, un projecte amb cara i ulls, un projecte amb la possibilitat, real, de lluitar per totes les competicions que disputi. Amb jugadors que vulguin participar, sense cap jugador sortint cames ajudeu-me del vestidor blaugrana. I sobre tot, el que és més important que connecti amb la gent blaugrana. Una gent que no mereix el que li està passant. Ho vam dir i ho repetim ara, buidar el Blaugrana era una feina relativament fàcil, però tornar-lo a omplir serà molt complicat. No podíem començar la crònica del partit davant el Partizan, sense el nostre petit homenatge als 3.427 valents que van anar al Blaugrana a veure un partit d'Eurolliga, tot i que l'ambient recordava als millors partits de l'UB Barça, des d'aquí, també un record per les integrants d'aquell equip, desaparegut, malauradament, del món de la cistella. Amb una preocupant manca d'il·lusió, es presentava un partit més, o un partit menys, depèn de com es miri, que sobre el paper tenia un cert interès. Per exemple, comprovar si era cert, el que havia dit, el brillant tècnic blaugrana, quan es referia a Nikola Pekovic, dient d'ell que "era el pivot més dominant de l'Eurolliga", el partit, també serviria per veure si Alex Acker superava l'examen per quedar-se fins a final de temporada a l'equip. I finalment, podria servir per veure si l'equip blaugrana començava a créixer, perquè portem 3 temporades esperant que l'equip doni passes endavant. Doncs bé. De tot això, es va poder treure alguna que altra conclusió. Anem a pams. El Barça va començar, com és habitual, amb la cinquena marxa posada. De fet, sempre van així. És la filosofia de l'home que admira tant a l'afecció del Baskònia. Sempre a tota màquina. Fruit del ritme local, un parcial 8-0 desprès de la cistella inicial de Milton Palacio, dóna l'estirada que al cap i a la fi serà definitiva. Ja se sap, que el Partizan canvia com un mitjó depenent de si juga a la Pionir o lluny de Belgrad. I el partit davant el Barça no va ser una excepció. L'avantatge local, es mantenia a 3:15 per la fi del quart, 14-7. A més, Dusko Vujosevic, el montenegrí, ves per on, entrenador del Partizan, havia d'asseure a Pekovic, que ja en el primer quart tenia 2 faltes personals. Per cert, el fet que Pekovic sigui montenegrí, ves per on, té alguna cosa a veure pels comentaris elogiosos de Dusko Ivanovic?. Suposem que no. Ens estrènyaria que qualsevol cosa destorbes, l'equanimitat del fantàstic entrenador blaugrana, l'home que porta Vitòria-Gasteiz al cor. Amb Pekovic a la banqueta, el joc interior serbi es desfà i els blaugrana, sobre tot, Roger Grimau, ho aprofiten per trobar espais per on penetrar o llançar de 3, 24-11 a manca de 51 segons per la fi del quart. Avantatge que augmentarà, lleugerament, al final del quart, 28-14, desprès d'una esmatxada en contraatac de Fran Vazquez.

Tot i la cistella de Mario Kasun, a l'inici del segon quart, els blaugrana, baixaran el ritme, davant l'incredulitat del creador de la frase "el cansament no existeix". Els jugadors blaugrana, que no estan per desafiar les lleis de la natura, pateixen un cert esgotament, tant mental com físic, permetent que els visitants, que estan fent un partit força anàrquic, amb contínues entrades i sortides de la banqueta, retallin una mica l'avantatge, 36-30 a 4:30 pel descans. Apareix Basile, bon partit de l'italià, per aturar la sagnia amb un triple. Però Partizan, que va canviant les defenses, sembla ser que Vujosevic si va anar classe quan explicaven la defensa en zona, passa d'individual a 2-1-2 i més tard 2-3, però els canvis defensius no afecten massa a Lakovic que amb un altre triple, dóna 11 punts de marge pels locals. Quan arriba el descans, l'avantatge continua sent d'onze punts, 47-36.

Ja a la segona meitat, amb Partizan de nou en defensa individual, Acker, anotarà la seva única cistella, 49-38 a 9:00 per la fi del quart. El jugador americà, segurament es quedarà, però no serà per l'examen que va passar ahir, perquè va acabar amb -3 de valoració, donant mostres de desconcert i de poca integració. Però, com la cançó que venim sentint les darreres tres temporades, "deixem una opció de fitxar algun descartat de la NBA", no té cap èxit, perquè anem a veure, si els americans han de venir a fitxar jugadors europeus, ho faran, perquè no troben americans amb la suficient qualitat, per tant, a qui volen enganyar quan diuen que "fitxaran a descartats de la NBA"?. A qui?. Dit això, i donant per fet que com no trobaran a ningú més, Acker es quedarà, fins el 30 de Juny de 2008, continuem amb el partit. Entre Basile i Lakovic, posen la diferència en +13, 55-42 a 5:48 per la fi del quart. Els serbis reaccionen, amb un 0-5, però serà Grimau qui, amb un 2 més addicional, trencarà la ratxa sèrbia. Amb Pekovic de nou a la banqueta, amb 4 faltes i 0 punts, Vujosevic ordena, de nou, defensa en zona 2-3. Però no li serveix de gaire, ja que Basile, sobre la botzina anotarà un triple des de gairebé mitja pista per deixar les coses com estaven al final del primer quart, 14 amunt pels locals, 65-51.

Amb Pekovic, de nou, a pista. El Partizan no fa gaire per lluitar per la victòria. De fet, sembla que no s'ho creguin. Tot i que per fi, Pekovic, anota, acabarà amb 7 punts, 3 de tir lliure, els serbis no són, en cap moment, una amenaça per la victòria local. Entre Fran Vazquez i Basile, l'avantatge arriba als 16 punts, 71-55. Ivanovic, l'incomprès, té temps per fer sortir a Moncasi, no, ens hem equivocat, fa sortir a Lakovic per Basile, i el Barça guanya de 17, 75-58. Dinou segons més tard, ara si, fa sortir a Moncasi, ja era hora. Mentre Acker continua a la banqueta fent cara de no entendre res. Amb el partit totalment decidit, 86-63, Ilyasova entra per Pepe Sanchez que incomprensiblement, d'acord a la marxa del marcador, estava compartint segons amb Lakovic a pista. Amb alguna que altra jugada espectacular, un tap de Marconato i una esmatxada marca de la casa de Fran Vazquez, acaba un partit que ha demostrat que Pekovic, no és el pivot dominant que ens havien dit, que Acker, es quedarà, però no pel que ha demostrat, i que l'equip continua sense créixer. Quan queda pel 30 de Juny de 2008?...

un servei de TxellPress per www.pbbmeritxell.com