Barça 75 - Virtus Roma 77

I continua la caiguda lliure d'un equip que no sap cap on va. Cinquena desfeta consecutiva, d'un Barça que està donant símptomes preocupants de descomposició. L'equip, sense rumb, des de ja fa força jornades, és hores d'ara la riota de tothom. Va donar una mica d'angúnia veure com els vells herois eren rebuts amb el Palau dempeus, mentre els actuals jugadors rebien un aplaudiment com a mínim fred i el tècnic era escridassat. Però així és la història i així és la realitat. Avui en dia, ningú dels habituals del Palau, que les han vista de tots els colors s'identifiquen amb un equip que no és el nostre. Al menys no ho sembla. Un equip que històricament s'ha caracteritzat per construir projectes a mig termini, amb les idees clares del que calia fer i el que no. Amb errors, sense dubte, errors que es corregien, perquè la voluntat que hi havia era créixer. Créixer en organització, en comunicació, en arrelar-se a la seva gent. Ara en canvi, no hi ha res de tot això. El que hi trobem és una estructura inexistent, un equip tècnic, que ni és equip, ni és tècnic, i un planter que ha estat i està qüestionat per aquells mateixos que l'han construït. Amb jugadors que han marxat, jugadors que volen marxar, i un entrenador que la pitjor notícia que va tenir ahir, va ser que el seu equip havia perdut a la pista del CSKA, 70-62. Així no anem be. Però tot i que la situació actual es pot arreglar, perquè hi ha jugadors per fer una temporada digna, el pitjor que hi trobem és l'incapacitat dels directius en prendre decisions. Pensem que el veritable motiu pel que Dusko Ivanovic continua hores d'ara d'entrenador és per la incapacitat manifesta del consell directiu (no ens enganyem, el màxim responsable de la situació que vivim) en saber que cal fer i sobre tot a qui posen com substitut de l'entrenador fins a final de temporada. Hores d'ara la situació és tant preocupant que perilla i molt la participació del Barça a l'Eurolliga de l'any que ve. Que és, en definitiva, a l'únic que hores d'ara podem aspirar.

La nit va començar amb les emocions a flor de pell. Els vells herois, van anar apareixent sobre el parquet del Palau. Rodrigo de la Fuente, Gregor Fucka, Manolo Flores, Aíto Garcia Reneses, Andres Jimenez, Nacho Solozabal, Epi, Roberto Dueñas, Dejan Bodiroga, acompanyats per Roger Grimau, que va aparèixer substituint a un Svetislav Pesic que no havia estat informat per ningú, ni Eurolliga, ni FCB, del petit homenatge que havia organitzat l'ULEB per celebrar els 50 anys de bàsquet europeu. Un cop acabat l'acte va començar el partit. Ja d'entrada es veia que els blaugrana no estaven massa ficats al partit. L'equip que a les últimes jornades havia donat mostres de cansament físic i sobre tot psíquic, va continuar amb aquesta línia. Tot i que s'agafava més d'un rebot ofensiu, no es traduïa en cistelles mentre la Virtus anava fent. 0-4 als 2 minuts i escaig de joc. Un triple de Basile sembla que vol despertar als blaugrana. Un segon triple, ara d'Acker, empata el partit a 6 a 7:06 per la fi del quart. El primer triple d'Ukic, més un altre de Lorbek aprofiten l'errada de Jordi Trias en l'addicional per tornar marxar-se de 4, 8-12. Quan l'avantatge italiana és ja de 6 punts, 8-14, Ivanovic demana l'obligat temps mort a 4.11 per la fi del quart. El montenegrí tira del seu manual, quan les coses van malament hem de fer jugar a Roger Grimau. Pepe Sanchez ja fa estona que ha entrat per la segona falta de Lakovic. Els locals retallen l'avantatge gràcies a Fran Vazquez. Una cistella i dos tirs lliures la deixen en 2 punts, 12-14, però un triple de Lorbek la torna als 5 punts, 12-17. La Virtus es posa en zona, però un triple de Pepe Sanchez la desfà, 15-17 a 2:38 per la fi del quart. Mentre Fran Vazquez manté al Barça, Ukic amb un nou triple torna a fer mal, 17-22. Acker respon amb un altre tiple, i de nou Ukic, en el que sembla un concurs des de més enllà dels 6,25, anotarà un altre, 20-25. El contraatac final de Vazquez tanca el quart, amb 22-25 pels italians.

El segon quart comença amb el tercer triple d'Ukic, 22-28, però la resposta blaugrana és contundent, 8-0, en poc més de tres minuts, 30-28 desprès de dos punts de Grimau i de Vazquez i 4 de Ersan Ilyasova que havia entrat a pista a l'inici del quart. La resposta romana, l'inicia Rodrigo i la culmina Hawkins amb un triple, 30-35. El partit és converteix en un joc de ratxes. Ara la blaugrana serà de 9-0, culminada per una cistella de Marconato a 28 segons per arribar a la mitja part. Encara hi ha temps perquè en Dusko sorprengui a tothom i demani un temps mort a 8 segons per la fi de la primera meitat, amb possessió de la Roma i amb Jasmin Repesa sense temps morts per demanar. El tècnic dels romans, però, no aprofitarà el regal i el partit arriba al descans sense que es mogui el marcador.

Tot i que la segona part comença amb un triple d'Acker, 42-35, apareix un vell conegut de Dusko Ivanovic, Roberto Gabini. Tres triples de l'argentí acompanyats d'una cistella de Hawkins, li donen la volta al partit, 46-49 a 6 minuts de la fi del quart. Els locals van a remolc del que fan els italians. Acker anota, 48-49 a manca de 5:44, però un 2+1 de Allan Ray augmenta l'avantatge visitant, 48-54. Primer Basile i desprès un triple de Lakovic ajusten el marcador, 53-54, però dos dels vells herois, Rodrigo i Fucka ens fan mal, 53-58. El Barça continua donant mostres de no saber que fer. Marconato anotarà, i de nou Rodrigo serà l'encarregat de mantenir als seus, 55-60. Un tir lliure anotat per Basile, tanca el quart. 56-60, pels italians.

La sortida blaugrana en el darrer període és intensa. Triple de Basile i esmatxada de Trias, 61-60 a 8:30 per la fi. Hawkins anota pels italians, però troba la resposta de Grimau, 63-62, acabant un contraatac. El mateix Trias, des de la línia de tirs lliures augmenta l'avantatge local, 65-62, però Hawkins que s'està convertint en un malson, no permet que el Barça marxi al marcador, 64-65. Tot i que Lakovic falla els dos tirs lliures d'una tècnica assenyalada a Fucka, un triple de Basile i una cistella de Grimau, donaran al Barça 4 punts d'avantatge, 70-66 a 3:20 per la fi. Una cistella de Lorbek ajusta el marcador, 70-68. Una errada de Trias sota cistella és corresposta per un triple que se surt de dins d'Ukic. El que no fallarà serà Ray. Un triple seu dóna l'avantatge als italians, 70-71. Pepe, per la seva part falla un altre triple. A 40 segons per la fi, amb possessió per la Roma, Ivanovic demana temps mort. Lakovic, entra per la cinquena falta de Marconato. Amb Trias com únic jugador alt, el rebot ofensiu se l'emporta Ray. La nova jugada acabarà amb tirs lliures per l'escorta de la Roma, 70-73 a 16 segons per la fi. De nou temps mort d'Ivanovic. L'equip acabarà amb només petits a pista i Trias. El partit es decidirà a la línia de tir lliure. No fallaran ni Lakovic, ni Rodrigo, 72-75 a 12 segons per la fi. Basile també anota, i el mateix fa Hawkins, 74-77 a 6 segons per la fi. A manca de tres segons, Lakovic fallarà el segon, però amb els homes alts del Barça asseguts, el rebot llarg arribarà a les mans de Basile que malauradament falla. La Virtus Roma està en el Top 16, mentre que el Barça s'instal·la, definitivament, en la crisi. La gent blaugrana acomiada l'equip amb crits de "Dusko dimissió", mentre des de megafonia es pujava el volum del Cant del Barça. Però l'himne no tapa la decepció d'una afecció maltractada des de ja fa massa temps. Està clar que l'actual crisi demana, ara mateix, alguna decisió. Sempre que la directiva vulgui salvar la temporada, ara be si el que vol és continuar enfonsant la secció que continuí sense fer res. Que és el que està fent hores d'ara.



 

un servei de TxellPress per www.pbbmeritxell.com

© 2007/8 PBB Meritxell ® Tots els drets reservats

PBB Meritxell és una marca registrada per la Penya Blaugrana de Bàsquet Meritxell  
Comunica't amb nosaltres... Consulta el projecte solidari d'una penya de bàsquet.  
Llegeix els articles d'un dels nostres columnistes... L'Homenatge de la PBBM a l'UB