© PBB Meritxell ® Tots els drets reservats

PBB Meritxell és una marca registrada per la
Penya Blaugrana de Bàsquet Meritxell  
Comunica't amb nosaltres...
Consulta el projecte solidari d'una penya de bàsquet.
Visita el web del nostre projecte solidari
Segueix-nos a les xarxes socials Segueix-nos a les xarxes socials

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barça 81 - AX Armani Olimpia Milan 83

Inexplicable i dolorosa desfeta la patida avui pel Barça de bàsquet. De forma sorprenent, davant d'un equip que no és millor al blaugrana, l'equip dirigit per Sito Alonso ha tocat fons pel que fa al joc desplegat i a la convicció per la victòria. El partit, des del punt de vista tàctic, estava dominat pels blaugranes durant una bona part del joc, però a partir dels 5 minuts finals del tercer quart s'ha evidenciat una caiguda en picat de la confiança i l'autoestima que un cop més han esdevingut les principals raons d'una desfeta del tot punt desconcertant. El partit, que s'havia arribat a dominar de 12 punts, 46-34, gairebé al final del segon quart, s'ha tenyit de color foraster de mica en mica de forma inexorable per acabar en un darrer acte per oblidar en el que cap jugador local ha estat capaç d'assumir el rol de protagonista per treure a l'equip del pou on s'havia ficat i que és la història ja coneguda que de forma repetitiva es viu partit rere partit. Estem assistint, per segona temporada consecutiva, a la versió fallida d'un nou projecte que comença il·lusionant i que finalment acaba decebent als pocs que encara hi creuen. Tot plegat una cerimònia de la confusió que cada dia és més difícil d'entendre. El matx començava d'una manera força especial. Els locals aprofitaven una pilota recuperada en primera línia de defensa per Adam Hanga que completava la jugada amb una cistella de contraatac. Els llombards responien, aprofitant un atac malmès dels blaugranes per anotar dos triples, Vladimir Micov i Jordan Theodore, que posaven als de Simone Pianigiani dominant a l'electrònic, 2-6. A partir d'aquí i amb un Armani que era incapaç d'anotar res, ni de contraatac, ni tirs lliure, fins a 4 fallarien en aquesta fase, ni de dintre, ni de fora, els locals posaven la directa per fer un parcial 12-0, que feia suposar una nit victoriosa i tranquil·la per l'equip blaugrana. Que equivocats estaven els que pensaven així. El 12-0 s'aconseguia gràcies a fer-ho tot bé en totes les zones de la pista. Es tancava el rebot defensiu, s'anotava de dins, amb un Ante Tomic espectacular, s'anotava de fora, triples de Pau Ribas i Adrien Moerman. Era un festival que duraria de Nadal a Sant Esteve. Tot i que els italians es volen refer, tornant a anotar, els catalans no aflueixen, almenys de moment. Primer Tomic acaba un contraatac amb una esmaixada i després fa la seva primera a aparició un Rakim Sanders amb ganes de reivindicar-se davant el seu exequip. Tomic culminaria els seus espectaculars minuts amb una cistella i addicional per donar-li al seu equip un avantatge de 10 punts 23-13, avantatge que mantindria Petteri Koponen, que tenia l'ombra del nouvingut Edwin Jackson a la banqueta, 25-15 al final del primer capítol. En aquell moment, ningú al Palau sospitava que aquell seria l'únic quart que guanyaria l'equip blaugrana en el partit.

De fet, el segon acte comença de manera espectacular. Un triple de Víctor Claver després de cistella forastera, eleva la renda fins als 11 punts, 28-17. És un moment alegre pels locals, que val la pena recordar. Les coses aflueixen una mica, però després de dos tirs lliures transformats pel valencià, una espectacular esmaixada de Sanders, segona aparició de l'americà, aixeca el Palau, 32-23. Però tot i el bon començament de quart, els núvols que hi ha per damunt el Blaugrana sembla que es traslladen a la pista perquè entre una cistella amb addicional d'Arturas Gudaitis i els problemes que comença a patir el rebot defensiu local permeten que els llombards es posin a només 4 punts dels locals, 32-28. És a dir, després de tot el que ha passat, els visitants són una amenaça. Entre una nova cistella de Sanders, la tercera i darrera aparició en escena del de Pawtuckett, que a partir d'aquí faria un mutis pel fons de l'escenari, sumada a una bona ratxa de Koponen, triple i cistella i un triple de Ribas, eleven la renda local, un altre cop, als 10 punts, 42-32. Poc després era el moment del debut d'Edwin Jackson, en la seva tornada al Palau que passaria sense pena ni glòria. La renda aconseguida es mantindria gràcies a una nova cistella de Koponen i a una jugada al pal baix de Moerman, que dóna la màxima avantatge dels locals en tot el partit, 12 punts, 46-34, que duren poc perquè després d'un triple fallat per Koponen qui no falla és Dairis Bertans, conegut des de la seva etapa al Bilbao, que redueix la renda fins als 9 punts, 46-37 abans d'un temps mort demanat per Sito Alonso. Tot i que Koponen anota a manca de 21 segons pel descans, els llombards també ho fan per deixar el 48-42 amb el que s'arriba en el moment en el qual els dos equips marxen als vestidors.

Quan es reprèn el joc, les coses continuen, si fa o no fa, pel mateix senderi. Triples de Moerman i Joan Carles Navarro per tornar als 10 punts d'avantatge, 54-44. Però els dos que anota Andrew Goudelock i que coincideixen en el temps amb uns atacs mals resolts pels blaugranes, permeten que tornin els 4 punts d'avantatge pels de casa, 54-50. És a partir d'aquí quan les coses comencen a no funcionar adequadament. El rebot defensiu ja comença a ser un forat negre i a més, per si hi mancava alguna cosa, la producció local, a hores d'ara, està sota mínims. Tot i una cistella de Moerman, els forasters que fan poques coses però les fan bé, retallen l'avantatge en uns quants atacs pulcrament desenvolupats que arriben a empatar el matx a 58 a 3.03 per la fi del quart. Sito Alonso ha de demanar temps mort per intentar arreglar el que no funciona. No se'n surt prou bé, i els italians culminen el sorpasso amb una cistella de Davide Pascolo, un actor secundari que avui acabaria sent un veritable mal son, que per sort falla l'addicional, 58-60. Primer Claver, amb rebot ofensiu inclòs i després Heurtel mantenen les coses igualades, 62-62, però una cistella final de Micov deixa a l'Armani al davant, 62-64 a manca de l'epíleg.

Les coses es mantenen igual a l'inici del darrer quart. Anoten els italians, però un addicional transformat per Claver i els punts des de la línia de Pierre Oriola i Heurtel, el base francès en falla un de llançament, tornen a posar als locals al davant, 68-66. Sembla que la crisi ha passat, però encara falta molt de temps i els llombards no han dit la seva última paraula. De fet, agafaran la iniciativa en el marcador gràcies a un espectacular tap de Kaleb Tarczewski a Sanders, que ja hem dit abans que estava de mutis. Un parell de cistelles d'Heurtel serveixen per anar empatant, 72-72 Tomic que pot empatar de nou no ho fa perquè falla un tir lliure i aquesta errada permet que els forasters marxin de 5, 73-78 després d'una nova cistella de Goudelock quan queden 2.38 per la fi. Navarro anota pel 75-78, mentre que a Tomic se li escapa una cistella pràcticament feta. Per sort, els forasters fallen un tir lliure, el que els hi dóna quatre punts de marge, 75-79. Tomic mostra perquè se'l coneix pel gegant de Dubrovnik al transformar dos tirs lliures i que un rebot defensiu seu permeti a Hanga empatar el matx a 79 a 44 segons per la fi. El partit s'arriba a aquell moment en el qual has de tenir mà de seda per anotar les cistelles que acaben decidint el partit. Gudaitis no falla, 78-81 i Tomic tampoc ho fa des de la línia, 81-81 a 8 segons. El temps mort de Pianigiani li permet dissenyar una jugada que Bertans culmina amb un tir ajustat, 81-83. Curiosament, Jackson, sense minuts en tota la segona part, havia sortit, en una decisió força estranya de Sito Alonso per defensar, precisament, al letó. Sigui com sigui, queden 5 segons quan el tècnic blaugrana demana el seu temps mort. La jugada local, molt embolicada, acaba amb Hanga doblant a Claver, qui amb un tir mal seleccionat fa passar la pilota per sobre la cistella, el rebot se l'endú Moerman qui llança gairebé sobre la botzina però la pilota toca el ferro i no dóna pàbul a la discussió. El Barça ha perdut un d'aquells partits que quan comença la competició es consideren d'aquells que no es poden perdre. Que equivocats que estàvem.