Barça 44 - Kiel 37

Era qüestió de fe. I el cert és que de fe no s'ha tingut massa. Ni tant sols s'ha pogut omplir el Palau, que era l'element imprescindible d'aquesta funció. L'enèsima crida a la màgia del Palau, per intentar salvar el que era insalvable des del partit d'anada, on es va fer el passerell al no interpretar, com calia, el que passaria si no es feien les coses be. Per cert, quan tornem a apel·lar a la màgia del Palau, si us plau que algú tingui en compte, que els jugadors que estan a la pista han d'aportar alguna cosa perquè encara, des de la grada, no es poden marcar gols. Dit això, anem a parlar del partit. S'havia de tirar d'èpica, i d'entrada ens hem trobat l'equip de sempre. Per un cantó, Iker Romero, amb Demetrio Lozano, posant allò que s'ha posar per fer coses grans a l'esport, i la resta a veure-les venir. Sobre tot en defensa, que era on veritablement s'havia de guanyar el partit i de retruc l'eliminatòria. La primera jugada ha estat clau. Una bona defensa local, i desprès de 100 segons de possessió, dues targes grogues i molta lluita, l'equip alemany, anotava el 0-1. Un gerró d'aigua freda que desfeia la defensa local durant una bona estona. A més en atac, es jugava de forma massa precipitada perdent-se oportunitats de gol al fallar davant un Thierri Omeyer que tenia la moral guanyada a uns atacants locals que jugaven un pèl accelerats. Karabatic, marcava el ritme, i el Kiel marxava en el marcador, 3-7 en el minut 7 de partit. Un cop de geni d'Iker Romero, serveix per empatar a 8, 3 minuts 24 segons desprès. Calia, però, alguna cosa més que un cop de geni per continuar tenint fe. Manolo Cadenas, canvia a Kasper Hvidt, per Venio Losert, sota els pals locals, una bona decisió ja que el danès només ha aturat una pilota en 11 minuts de joc. El resultat es capgira. Per uns moments, els afeccionats locals tornen a creure en la remuntada. La defensa local passa a 5-1 i Ugalde, a més de jugar d'avançat, anota, per dos cops, 13-12, però, el Kiel, que continua donant la sensació que està dues passes per davant dels blaugrana, capgirarà el resultat, aprofitant una bona ratxa d'Omeyer. Un parcial, 2-6, obliga al tècnic local a demanar temps mort en el minut 25:15, 16-18 al marcador. Jesper Noddesbo i Demetrio Lozano, empaten a 18 i el mateix Noddesbo tornarà a empatar, ara a 19. L'última jugada de la primera meitat és clau, amb empat a 19 en el marcador, la defensa local recupera una possessió, Rocas fa el contraatac, aturant el llançament Omeyer, la contra alemanya, acaba en gol sobre la botzina, 19-20 i als vestidors.

La segona part és una mica més frustrant. Sobre tot l'inici. Noddesbo fa el 20-20, 59 segons desprès de la represa, però els blaugrana, només anotaran dos gols més en els següents 10 llançaments. I per acabar-ho d'adobar, apareix Jicha, el malson del partit d'anada. Per sort, el porter local, Venio Losert, està força inspirat i els alemanys no poden d'acabar de decidir l'eliminatòria en aquests 8 primers minuts de la segona meitat. Tot i això, cada segon que passa és una llosa pels blaugrana. El Kiel comença a patir la manca d'oxigen, i els blaugrana, poc a poc, es fan amb el comandament del partit. Gol de penal de Rocas, Noddesbo, Victor Tomàs i Lozano, anoten, per empatar el matx a 26 queden poc menys de 20 minuts per la fi. A partir de l'empat a 29 a 16 minuts per la fi, el conjunt alemany, comença a especular amb el temps i el marcador. Manolo Cadenas, pren una decisió incomprensible, a l'ordenar el canvi de porters. Canvi que desfarà set minuts i sis gols forasters més tard. Els blaugrana, dirigits per l'empenta d'Iker Romero, jo hem dit altres ocasions, el problema i a l'hora, la solució d'aquest equip, els locals es fan amb el control del marcador, 38-34 a manca de 8 minuts per la fi. La defensa local és gairebé individual, perquè l'equip interpreta l'heroica. Però, els alemanys, gats vells no es deixen ensarronar, les seves jugades s'allarguen molt, i quan els locals superen la barrera dels 5 gols amunt, 41-35, queden menys de 5 minuts de joc. A més, ara s'ha de guanyar d'11. Els locals, a base de empenta i cor, s'han oblidat que necessitaven un marcador curt, i sobre tot guanyar des de la defensa. Les últimes errades en el tir d'Iker Romero a dos minuts per la fi, són el final de les il·lusions pels jugadors i per l'afecció. És cert que s'ha intentat, però pel camí equivocat. També és veritat que l'eliminatòria s'havia perdut al costat del Bàltic, però també és cert que s'han comès massa errades i sobre tot, no s'ha sabut fer el que calia per arribar a la final.

 

 

 

 

un servei de TxellPress per www.pbbmeritxell.com