© PBB Meritxell ® Tots els drets reservats

PBB Meritxell és una marca registrada per la
Penya Blaugrana de Bàsquet Meritxell  
Comunica't amb nosaltres...
Consulta el projecte solidari d'una penya de bàsquet.
Visita el web del nostre projecte solidari
Segueix-nos a les xarxes socials Segueix-nos a les xarxes socials

 

 

 

 

 

 

Barça 3 - CE Noia Freixenet 2

El Barça jugarà la final de la Supercopa després de superar en un partit complicat i molt disputat a l'amfitrió del torneig, el CE Noia Freixenet, Els homes de Pere Varias han plantejat força problemes als blaugranes durant els 50 minuts de joc però la classe individual i la bona distribució tàctica ideada per Edu Castro han permès a l'equip superar a un Noia que s'ha deixat la pell a la pista però que al final ha hagut d'abaixar el cap. De nou ha estat clau per la victòria l'actuació d'Aitor Egurrola, que tot i rebre dos gols ha estat el baluard habitual sobre el qual es construeix la llegenda d'un equip que mai no defalleix. El matx començava amb un Noia desfermat. Pressionant molt amunt i amb un important desgast físic, els amfitrions, perquè sobre el paper els locals eren els blaugranes, posaven setge sobre la porteria del pop. Egurrola s'havia de multiplicar perquè la defensa blaugrana era un pèl fluixa en aquests primers minuts. De fet, l'equip no rutllava com ho havia de fer. En atac les possessions duraven segons i en defensa s'arribava tard a les ajudes. Egurrola, davant l'allau de joc dels amfitrions, feia la seva feina i ho aturava tot. En aquests primers minuts de joc, el joc blaugrana era un pèl decebedor perquè res funcionava. L'equip enfonsat al darrere no sortia jugant com és habitual i sense fer el seu joc era la víctima propicia d'un Noia que jugava amb velocitat i intensitat. De mica en mica, els homes de Castro han anat entrant en el partit. Més enllà de jugades puntuals, els atacs eren més punyents i es perdien menys possessions que al principi. Per acabar de consumar el canvi de tendència, arribava el primer gol del partit. Ha estat Pau Bargalló qui rematava una bona jugada blaugrana amb força perill. La pilota era aturada per Xus Fernández, el porter dels roigs i negres. La pilota però no ha acabat de sortir de l'àrea del Noia sent recuperada per Marc Gual, la seva passada enrere deixa sol a Bargalló davant Fernández i amb un xut per sota el supera. És el minut 8.02 quan l'1-0 puja al lluminós. El gol ha tingut els dos efectes esperats, han desinflat al Noia, dolgut pel poc premi que el seu joc havia aconseguit, i ha reforçat al Barça que finalment ha millorat el seu joc tant en atac com en defensa. De cop i volta, el matx s'ha capgirat com un mitjó. El conjunt blaugrana ha passat a ser dominador del matx. Les habituals rotacions que fa Edu Castro han començat i el matx ha passat a ser molt més tranquil per un Barça que ara jugava amb certa comoditat. En el minut 16.13, veient que els seus homes estaven patint, Pere Varias demana temps mort. De la pausa els roigs i negres surten amb les coses més clares. Però tot i la millora en l'actitud dels amfitrions, el Barça gràcies a una forta pressió des de la sortida de pilota no deixa que el rival comenci a creure que pot fer alguna cosa. Poc després serà Edu Castro qui demani temps mort, concretament és el minut 18.46 quan atura el partit. Encara no dos minuts després del temps mort, arribarà el segon gol blaugrana. Serà molt similar al primer. Ara qui arriba com un llamp a la rodalia de Xus Fernández és Ignacio Alabart qui amb un xut ras posa a prova al porter del Noia. La pilota s'estavella contra les guardes del porter roig i negre, però com en el primer gol, la defensa no està atenta a l'hora de treure la pilota de l'àrea, sent el mateix Alabart qui recupera la pilota i amb un moviment de canell l'aixeca per fer-la passar per damunt el porter. És el minut 20.12 quan el 2-0 puja a l'electrònic. Amb el 2-0 al marcador, el Noia, amb més cor que cap, ha volgut sorprendre a Egurrola, però el porter blaugrana molt atent, no permetia cap alegria a un Noia que maleïa la seva sort. Ja en els darrers tres minuts de joc de la primera part, els homes d'Edu Castro han comès l'errada greu de començar a especular amb el rellotge i el resultat. Veient que quedava relativament poc per arribar al descans han volgut ser massa conservadors i això el que provocava era donar possessions als de Varias. I quan semblava que tot i la garreperia dels blaugrana s'arribaria al final de la primera part sense que es tornés a moure el marcador, una clamorosa errada de marcatge deixa sol per la dreta a Aleix Esteller, el seu xut supera a Egurrola i tornava a la vida a un Noia que estava, fins aquest moment, molt tocat. Amb el 2-1 al marcador, s'ha arribat al descans.

La segona part començava amb un Noia més crescut. Estava clar que el gol a dos segons pel descans ha estat decisiu pel canvi d'actitud. Així les coses, els blaugranes s'han hagut d'esmerçar en defensa, arribant massa aviat a les 9 faltes, havien acabat la primera meitat amb 7 mentre el Noia en tenia 6. Els homes de Varias eren els que ara dominaven el tempo del joc. La seva forta pressió els donava molt bones possibilitats de dominar el joc i els blaugranes havien de treballar en defensa més del compte. Tot i això Bargalló disposava d'una bona oportunitat que desfeia Xus Fernández. Amb l'amenaça d'un possible llançament directe sobre els blaugranes, en el minut 29.30 arribava la temuda desena falta. Ha estat Sergi Pandero qui l'ha fet, per cert de manera molt innocent. El llançament l'ha fet Edu Fernández qui amb habilitat superava a Egurrola per alt. L'empat a 2 que assenyalava el marcador ha tingut un efecte balsàmic pels blaugranes que han tornat a jugar com saben. També ha tingut molt a veure que encara no 3 minuts més tard, concretament en el 32.56, els àrbitres han assenyalat la desena falta del Noia. Pau Bargalló l'ha executat perfectament fent pujar el 3-2 al lluminós. A partir del gol, els blaugranes han millorat el joc defensiu aconseguint que atacs dels locals no acabessin en rematades sobre Egurrola. Tot i això, els homes de Varias han aconseguit alguna rematada que obligava al porter blaugrana a actuar amb la seva solvència habitual. A mesura que el temps s'anava esmicolant, la tensió local anava en augment perquè se li escapava la possibilitat de sorprendre de nou a la defensa blaugrana. Els homes de Castro han defensat prou bé en aquest tram de partit, minimitzant i molt el perill sobre la seva porteria. A més aconseguien fer contraatacs molt perillosos que tant Bargalló com Alabart han acabat amb rematades clares que no han estat gol per molt poc. Amb els dos equips amb 14 faltes, i per tant a una de llançament directe, s'entrava en el darrer minut de matx. Un temps mort de Varias serveix per preparar l'assalt final sobre la porteria blaugrana. L'opció escollida, jugar sense porter i amb cinc jugadors de pista, l'únic que aconsegueix és embolicar la troca una mica perquè la defensa blaugrana perfectament estructurada no permetrà cap rematada acabant-se el partit sense que es torni a moure el marcador. A la final, el rival serà el Liceo que ha superat també per 3-2 al Reus Deportiu.